Ens han educat des de petits a no saber estar sols i amb això a no estar ni gaudir del silenci. El silenci pot ser una bonica cita amb tu mateix si realment te la planteges així. Es tracta de silenciar l'exterior, silenciar el teu entorn per poder realment silenciar el teu interior, aquesta ment que és un monòleg continu d'aquesta veu anomenada ego i que ens té sol·liviantats en tot moment.
Però... Com aconseguir-ho?
Prepara't: comença a relaxar les orelles, cap, coll, espatlles i cada cèl·lula del cos. Deixa que tot el cos es calmi del tot. Quan escoltis sons des de l'exterior, com una veu humana o el so d'un automòbil que passa, escolta'ls com el so del silenci. Quan et dius a tu mateix que els sons de distracció són silenciosos, esdevenen així. Però si et dius que són sorollosos i inquietants, això és el que seran.
Escolta el so del no so. Tot és quiet. Escolta la quietud interna i externa. Això es pot aconseguir fins i tot en un paisatge sonor. La qüestió és poder convertir el so del teu entorn en silenci: eliminar el so del que se sent. Només has d'escoltar sense generar lligams. Ni al so, ni al silenci, ni tampoc al que hi ha entre tots dos. Es tracta de no subjectar-nos a res.
Cada pensament torna al silenci i s'aquieta. En practicar aquesta tècnica és important no forçar res quan se sent, sinó romandre relaxat i escoltar de manera natural.
Experimenta el silenci interior, gaudeix de la quietud i de la serenitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies