Toquen temps difícils. Però què és fàcil, em pregunto. L'important potser té a veure amb l'adaptació. No deixeu passar el temps i poseu-vos en marxa. Estar contínuament en moviment, aprofitar oportunitats i, mentre no apareguin, cercar. Els camins s'aniran obrint, hi haurà llum.
I fixa't bé que fins i tot enmig del dolor, del cansament, de la duresa d'algunes de les nostres situacions, sempre hi ha una escletxa, una escletxa per on entra la primavera… Com diria Cohen, «hi ha una esquerda en tot. És així com entra la llum». I de fons, en tota aquesta imatge, sempre la mà d´un Déu que t´acompanya, que m'acompanya, amb infinita tendresa…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies