Continuem dedicant la setmana a obrir els ulls i el cor.
Els carrers de Los Angeles són l'escenari d'aquest curtmetratge, amb la intenció de visibilitzar allò invisible, mostrant a través de diferents personatges un dia a la vida de les persones sense llar, les que subviuen, sobreviuen, subjauen o viuen en una realitat diferent per la seva bogeria, joves amb el somni americà trencat, veterans de guerra, drogoaddictes, solitaris sense família, víctimes de la crisi econòmica o emocional. Es converteixen en totes aquelles persones que moltes vegades no volem veure perquè ens recorden on no volem ser i cap on anem amb la nostra indiferència.
Però, cal anar-se'n a Los Angeles? Que potser no convivim amb paisatges semblants a les nostres ciutats? Com podem visibilitzar aquestes situacions?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies