Propòsits: Estar al món

Estar al món és tocar de peus a terra en la vida diària. Abocar-nos als problemes d'homes i dones que lluiten cada dia per sobreviure, per trobar el seu lloc. És capbussar-nos en les tensions, dinàmiques i polèmiques, de la nostra societat efervescent i esbojarrada, per tenir-hi una opinió. Per això, encara que de vegades acabi indignat, encara que els telenotícies no tinguin gaire criteri i posin juntes la notícia sobre la fam i una convenció de gastronomia per a gourmets (que passa), crec que cal fer-se el propòsit de veure'ls. Almenys algun. Amb certa regularitat. A la cadena que sigui (la que més t'agradi, o la que menys t'agradi). No pel telenotícies en si, sinó per la necessitat de seguir l'actualitat. No val a dir que és que a mi no m'interessa gaire. No val girar l'esquena a la vida diària. Qui diu veure el telenotícies, podria dir igualment llegir el diari, o treure't el cap, d'alguna manera, a les notícies a través de les xarxes. Però el que crec que és inexcusable, urgent i necessari és seguir l'actualitat. Amb tota la càrrega i capacitat crítica que hom vulgui, però també amb la consciència que aquesta mateixa actualitat és avui l'escenari més real del nostre compromís amb la fe, la justícia i l'evangeli. 
adapt. @pastoralsj

Em sento interpel·lat/da per l'actualitat, pel que passa al món?