Intuïcions: Esperar com Maria

 

Avui, l´Església celebra la Solemnitat de l´Anunciació. Dit d'una altra manera, el dia que Maria va donar el seu “Sí” valent a Déu. Ella, mestra de la paciència, ens mostra una manera d'esperar que val la pena revisar

Maria no espera sola. Encara que Maria en el moment de l'Anunciació estava sola, Maria entén, acull i respon des de la fe jueva. La fe jueva és la fe del poble que, unit, espera el compliment de la promesa.

• Qui són "els meus"? En qui poso la meva confiança?

Maria espera i no desespera. Allò que demana l'àngel a Maria és terrorífic. Per a Maria, estar disponible a la proposta de Déu significa arriscar la vida, poder ser rebutjada, potser, fins i tot, apedregada fins a la mort. Però la seva fe és un sí mirant a Déu als ulls i confiant en la bondat que hi brillava.

• Quan em toca prendre una decisió, penso només en mi mateix/a? Arrisco pels altres?

Maria té una manera d'esperar. Maria diu sí i no perd la personalitat. És dona i és lliure. Només així, amb ella, Déu pot fer tot nou. El «es compleixin en mi les teves paraules» sona com «es faci en mi la llum».

• Som capaços de, lliurament, posar-nos al servei dels altres?

Penso en la meva manera d'esperar i em proposo de cultivar la paciència i confiar una mica més en els altres (i potser en Déu).