Els coloms solen ser molestos; i el foc convé que estigui controlat, no sigui que caiguin flamarades del cel, que en temps de sequera pot provocar catàstrofes. Tanmateix, més enllà de les imatges i els símbols, continua sent necessari descobrir la presència d'un esperit de Déu que, dins de cadascun de nosaltres, provoca terratrèmols, desencadena incendis, ens fa forts, alegres, valents, apassionats, audaços i savis.
I no és per provocar, però això del do de llengües, quan es redueix a una cosa així com començar a proferir sons d'un altre suposat idioma, resulta una mica estrany. Em sembla a mi que l'Esperit té un gran repte a aconseguir, al nostre món, a les nostres societats, i a la nostra Església, que ens entenguem. Intueixo que això de l'Esperit que dóna la capacitat de comunicar-se té a veure amb allò d'entendre's amb qui és diferent, dialogar amb qui pensa diferent, creu (o dubta) per altres coses. El miracle és ser capaços d'escoltar i comprendre les alegries i tristeses, les esperances i les angoixes, els èxits i els temors, les cerques dels altres. El miracle és ser capaços d'entreveure, respectar i, alhora, dir una paraula que ajudi a donar sentit. El miracle passa cada vegada que entre dues persones hi ha un pont, i algú el travessa per treure el cap amb interès genuí a la vida d'un altre, i porta com a regal la certesa que Déu pot omplir les nostres vides.
Quins idiomes no entenc? Què faig davant del que em resulta difícil de comprendre? M'atrinxero o dialogo?
@pastoralsj
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies