Relats del món: La veritat i la mentida

 

El griot Souleymane explicava que fa molt, molt de temps, l'esperit de la Natura volia comprovar quina, si la Veritat o la Mentida, tenia més èxit entre els humans, per la qual cosa va convocar a les dues i els va ordenar viure entre els homes, disfressades .

La Mentida va escollir la forma d'una esplèndida flor d'un perfum dolç com el del frangipani, l'aroma del qual sembla seguir-te als carrers de Ngor; i colors tan brillants com la flor de l'hibisc, amb què es fa el suc de bissap. La Veritat, per la seva banda, es va convertir en un arbre espinós de fruits amargs, sec i fràgil com els pocs arbustos que creixen al desert de Lompoul.

A l'hora d'escollir, els homes van preferir l'aparença enlluernadora de la Mentida, que acariciava els seus sentits amb els seus agradables colors i aroma. Pel que fa a la Veritat, ningú no s'interessava per ella: els estómacs dels homes estaven satisfets i ningú necessitava els seus fruits.

Però alguns anys més tard la fam es va instal·lar al país. L'escassetat era tan gran que els homes van rebutjar la vistosa flor que era la Mentida i es van afanyar a recollir els fruits que carregaven les espinoses branques de la Veritat.

Va ser aleshores quan l'esperit de la Natura va sentenciar:

“Mentidà, tu floriràs sense donar mai fruit. Agradaràs als homes encara que mai no els faràs bé. En canvi tu, Veritat, seràs amarga, dura i de vegades faràs sentir malament però sempre acabaràs fent feliços els éssers humans”.

I amb això el griot concloïa la seva història i deixava que el conte acompanyés els presents durant el llarg camí de la veritat.

(Els griots coneixen les riqueses més grans del Senegal: són els bards portadors de la música, la història i les tradicions. Sense ells, la saviesa de la gent i els seus avantpassats s'haurien perdut ja que els griots són els que s'encarreguen de transmetre el llegat i els valors de cada poble a través dels poemes, contes i cançons que han après generació rere generació.)

Origen: Senegal