Si anéssim anotant en un full totes les coses que aprenem cada dia, ompliríem quaderns sencers de petites grans savieses.
Així que motxilla a l'esquena, fem punta als llapis i aclarim-nos el front!!
Aprendre…
Que un més un moltes vegades en sumen tres (o cinc).
Que sumar esforços multiplica els canvis. I que si ho dividim per quatre serà difícil tornar a compondre'l.
Que el tros de l'entrepà que l'amic t'ofereix està bonissim. I estar sempre disposat a oferir del teu (sencer, si cal) encara que ningú no t'ho demani.
Que és una meravella que algú et llegeixi un conte; dibuixant i imaginant cada escena, creant històries que poden ser possibles.
Aventurar-se a la paraula. Al do de comunicar. A l'art d'escoltar. Parlar sense necessitat de cridar.
I descobrir que un somriure ampli i sincer és l'idioma més senzill, més fàcil d'aprendre i compartir mundialment. I segurament, el més poderós de tots.
Aprendre a donar raó. Dialogar amb el cor. Aprendre a demanar. Gaudir compartint.
Jugar. Divertir-te. Somiar. Ser una persona que mira, observa i il·lumina la mirada cada dia.
Cantar. Convertir en cançó les fraccions més boniques i també les més doloroses de la Vida. I alimentar l'ànima amb cadascuna.
Pintar… Somriures. I alegries. I flors. I mirades sinceres. I mans obertes.
Plorar sense que et faci vergonya.
Llegir. El que està escrit. Allò que s'amaga al darrere. El que va voler dir aquell que ho explica. El que va poder dir aquell que va callar (o el fan fer callar). Fer-se una opinió. Saber defensar-la.
Apuntar-se com a principals assignatures a la de l'Alegria, l'Esperança… i al “mètode claret, abreujat i compromès (per a tota una vida) d'aposta per la Justícia i la Dignitat per a totes les persones”.
Aprendre a equivocar-se. Esforçar-se per treure “bona nota”. Saber suspendre (i descobrir que acabarem sabent molt més…i millor).
Experimentar cada abraçada com a trobada. Assaborir-ho. Ballar-ho lent. Dedicar temps a l'amistat. I a l'amor. I treure's matrícula d'honor repartint abraçades sempre que ens surti del cor.
Comença el nou curs! … mmmm, definitivament, quant ens queda per aprendre!
adap. muxote potolo bat
En aquest primer dia del curs, volem recordar-vos que cada un de vosaltres és una persona valuosa; més encara, extraordinària. Però només el temps farà que doneu el millor que porteu dins. Això vol dir, que necessiteu l'ajuda dels altres. Els vostres pares i els vostres professors són aquesta classe de persones a les que ens referim. Confieu en ells i elles, en les seves paraules; aguanteu perquè igual són una mica pesats; però no dubteu que vosaltres sou la raó de la seva vida i del seu treball.
Abans de començar aquest dia, us recomanem que doneu un repàs a les vostres cares i els vostres noms: potser, algú hagi canviat d'aspecte, o sigui nou en el grup. Feu l'esforç d'acollir-vos mútuament, de donar-vos a tots la benvinguda, perquè les aventures només surten bé si es fan amb amics.
I parlant d'amics, ja sabeu que teniu un al que necessiteu especialment. És Jesús. Demaneu-li força per començar bé el curs, per superar totes les dificultats que sorgeixin en el camí. Ell compta amb tu, i amb tots, per canviar el món, i fer-lo diferent: més humà, més fratern. Bon curs. Benvinguts de nou a casa vostra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies