De vegades volem expressar-nos i ens costa trobar les paraules que diguin, que comuniquin allò que ens passa. Les emoticones –virtualment parlant– ens ajuden... Però quan tots usen les mateixes estem formatejats.
I el més singular, el més original de la nostra comunicació és la misteriosa combinació dels nostres gestos, silencis i paraules. Les emocions i els sentiments són un univers infinit, i combinats poden revelar què volem dir. Allò que l'abecedari és al llenguatge, les emocions són al sentiment... Es va armant amb l'aprenentatge.
Si em sento trist o alegre, entusiasmat o desanimat, enutjat o content, atret o indiferent... és una cosa que no puc triar. És allà i apareix com de sobte. Sense anticipar-se gaire. Només he de decidir què fer amb això i prendre partit: per la tristesa, per l'alegria, per la violència, per la pau... I aquesta és una decisió que es pensa al cap, es juga al cor i es defineix a les nostres mans.
Quan les persones ens coneixen ens poden ajudar a expressar-nos amb més autenticitat. Ens fan de miralls. Ens treuen paraules, amb tirabuixó o amb veritat-mentida, fins a descobrir el que ens passa. Però hem de fer un pas més: conèixer el que sentim i dir-ho amb sinceritat. Dir-ho perquè ens ajuda i dir-ho perquè farà un bé als altres. Dir-ho en el moment oportú i a la persona indicada és un desafiament gens fàcil.
Intentem-ho! cada cop que ens fem conscients del que sentim, diem i fem som més veritables i lliures. Som la millor versió de nosaltres mateixos quan no som iguals a ningú. Quan som el que expressem.
Marta Porta, hvn @pastoralsj
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies