Avui tenim un impactant curt protagonitzat per una senyora obsessionada per teixir que ens mostra com desistir d'un projecte i que parar quan la cosa marxa per camins diferents dels plantejats en un primer moment, no és cap fracàs.
De vegades és molt més intel·ligent renunciar i dedicar les nostres forces a una cosa que realment valgui la pena que continuar per un camí que no ens aporta res.
Què penses d'aquesta història? Has conegut persones tan apassionades per la seva feina, tan dedicades a la seva pròpia creació, que han perdut l'equilibri a la vida, o fins i tot esdevenir una mica obsessives compulsives? Com es pot trobar l'equilibri entre la passió i l'obsessió? Pots destriar quan perseverar i quan deixar anar?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies