En un petit poble al costat del mar, hi vivia un home en una cabana. Un matí, va decidir anar a recol·lectar cocos. Així que es va aixecar d'hora, va agafar el cavall i se'n va anar al costat de la platja, on hi havia moltes palmeres. Amb algunes dificultats, va pujar a la que tenia més a prop i va anar agafant els cocos que hi havia a la copa. Els va anar col·locant sobre la seva muntura, però n'hi havia tants que gairebé no cabien i el pobre animal anava molt carregat.
Va començar a caminar cap al poble, però com que no estava gaire segur del camí que havia pres, va decidir preguntar a un noi amb qui es va creuar:
– Escolta noi, et puc fer una pregunta?
El jove, que semblava molt despert, es va aturar i li va contestar amb un somriure:
– És clar.
– Saps quant de temps trigaré a arribar al poble per aquest camí?
El noi va mirar l'home i després el cavall. I, després de pensar un moment, va respondre:
– Si vas lent, arribaràs molt aviat. Però si vas ràpid, trigaràs tot el dia.
I, sense dir res més, va seguir el seu camí.
L'home es va quedar molt estranyat amb aquesta resposta i no va fer cas del noi. Per això, va decidir esperonar el seu cavall per anar més de pressa. Però al cap de pocs metres va haver de parar. Amb les presses, els cocos que sobresortien havien caigut. Així que va amarrar el cavall i va tornar a col·locar els cocos al seu lloc. Per recuperar el temps que havia perdut, va fer que el cavall encara fos més ràpid. Però els cocos van tornar a caure, encara més de pressa que abans. I així va seguir una vegada i una altra tot el camí. Recollia els cocos, feia anar més de pressa al cavall per recuperar el temps perdut, i els cocos tornaven a caure. Així, quan va arribar al poble, ja era de nit. Ja a casa seva, l'home es va lamentar del que li havia costat tornar i va donar la raó al noi amb qui s'havia creuat. Si no hagués anat amb tantes presses, els cocos no li haurien caigut i hagués arribat molt abans.
Conte Filipí
Què et diu a tu aquesta història? Quin ensenyament o reflexió puc aplicar al meu dia a dia?
ojo con los cocos que et poden matar :/
ResponEliminamolt bonic
ResponEliminamolt intrigant
ResponEliminaIker Bonales molt molt molt molt molt molt i molt especial emotiu bonic emocionant especial
ResponEliminaUna historia que enseya ha tindre paciencia.
ResponEliminaA vegades es millor anar lent i segur que rapid
ResponEliminainsipiratiu i una ensenyança.
ResponEliminaQue en la vida no tens que anar despressa
ResponEliminaMiguel es un niño que sueña con ser músico, pero su familia se lo prohíbe porque su tatarabuelo, músico, los abandonó, y quieren obligar a Miguel a ser zapatero, como todos los miembros de la familia.
ResponEliminaJUST... COCO
És un bon ensenyament
EliminaUna historia per aprendre?¿
ResponEliminaLes presses no són bones, com més lent vagis, més ràpid arribaràs
ResponEliminaM'agrada el conte perquè l'explicació et pot servir per a tot.
ResponEliminaQue si vas de pressa et sortirn les coses malament.
ResponEliminaque no tienes que ir rápido
ResponEliminaS' han de fer les coses apoc apoc . Tenir compte de cuan pases per sota d'una coquera
ResponEliminaPots treure un missatge mol important que et serveix per a moltes ocasions.
ResponEliminaTé raó, perquè encara què vagis molt ràpid, no et servira de res si els cocos se t'estan caient.
ResponEliminaQuè avegades, has de fer les coses bé i lent, i no per-ho ràpid i malament per acabar els primers. Així què hem de fer les coses amb calma (sense adormir-nos), i bé perqué al final això té recompensa
ResponEliminaQue si vas rápido y con prisa perderás el tiempo y llegarás tarde a tu destino. En canvio, si vas lento y con calma lo harás todo bien y llegarás rápido a donde quieres llegar.
ResponElimina