A contrallum: Tots Sants

Als sants ens els imaginem dins un hàbit o portant una sotana. Ser sant espanta i, ja ho sé, sembla que no és popular. Però ser sant és allò a què convida la fe, si es viu amb coherència i alegria. Voler ser com Jesús, en la teva manera d'estimar, en allò que t'apassiona fins a robar-te les hores. Estar amb ell. Sense deixar de ser tu. És més, sent més tu que mai. Lliure. Vivint com ell i per ell. Sense evitar els dilemes, però sense decidir-se per l'opció més senzilla: distreure's i deixar de buscar, evitar la dificultat i el dolor. Més aviat apostar i entregar-se. I veure en el seu lliurament, a la seva creu, la teva pròpia. En les teves opcions, en les teves decisions, les petites i les grans, tenir-lo en compte a Ell. I als seus preferits. En com ocupes l'espai i el temps, ser testimoni d'una esperança. Que et treu més enllà d'aquestes coordenades. Que et porta a comunicar-la. Que et llença fins a l'infinit. I que et porta a córrer allà on Ell et dugui… portant, també, unes sabatilles d'esport. @pastoralsj

A la fotografia: Carlo Acutis va ser un adolescent italià que va morir el 2006 i va ser beatificat el 10 d'octubre del 2020 a Assís, la terra de Sant Francesc.