Passa al contingut principal

Emocionari: Nostàlgia


Recordar és necessari. És bonic viatjar al passat, evocar i visitar llocs, moments i edats. Tot i això, hi ha un perill, que és el de quedar atrapat per alguns episodis d'aquell passat. Ja sigui per bonics, o per horribles (que de tot n'hi ha). De vegades tornes sense parar a aquella vivència que et va marcar i voldries reviure, però saps que no pots. La memòria es converteix en un laberint quan la nostàlgia, lluny de ser una mirada agraïda i evocadora, es converteix en cadena que no ens permet girar full.

Què cal fer per sortir d'aquest laberint? Hi ha quatre actituds igualment necessàries. Acceptar. Agrair. Aprendre. I continuar.

Potser el més dur, però el més necessari sigui acceptar. Acceptar que el passat no es pot canviar, però tampoc no es pot capturar. No és que ho hàgim perdut, forma part del nostre equipatge. Però hem de saber posar-ho al seu lloc. També és fonamental saber agrair el que és bonic, o reconèixer el que hi ha de derrota i equivocació, i tant èxits com fracassos, encerts com errors, saber convertir-los en escola. Però el que mai no hem de fer és deixar de mirar endavant. No es tracta d'oblidar (seríem uns necis si triéssim aquest camí), però sí de negar-nos a quedar tancats als records. Perquè la vida segueix. Segueixen els anhels, projectes, noms i històries. Continuen els camins i la vida, més enllà dels laberints de dins.

@pastoralsj

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies