Passa al contingut principal

Intuïcions: Menys judici i més servei


De vegades se me'n va la vida interpretant, etiquetant, opinant... He de tenir una paraula per a tot, una paraula definitiva, diferent, especial. Em descobreixo qualificant les persones, amb adjectius més o menys adequats (i no sempre benèvols). Puc ser alhora fiscal i jutge, i sovint sense necessitar proves. Descric les situacions, disserto sobre la nostra societat i no tinc cap problema per catalogar el personal –tots encaixem bé en alguna categoria–. I compte, que com que és important tenir certa capacitat crítica (i si no estem perduts), doncs és difícil sortir d'aquesta dinàmica. Ràpidament faig inventari del personal per seccions: tebis, brillants, frívols, genials, intensos, ganduls, serens o rars… i així fins a l'infinit.
Però no tot poden ser opinions, etiquetes i judicis (o prejudicis). Perquè cal donar un cop  a l'espatlla per aixecar l'afligit. Perquè cal abraçar el solitari que no té amb qui passar unes hores. Perquè cal estimar el desvalgut. Cal cantar una milonga que escalfi el cor fred. És temps dobrir les finestres de les estances fosques. Cal tremolar en acariciar una cara assedegada de tendresa. I plorar amb qui crida, esquinçat, compartir la seva pena i transformar-la en esperança. Partir el teu pa amb l'afamat, fins a quedar tots saciats. Que aleshores la vida canvia, i els peus caminen més lleugers. Aleshores tot és diferent. I millor.

Quines experiències de servei hi ha a la meva vida?

@pastoralsj

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies