No és la paraula més de moda, precisament. Sacrifici, sacrificar, ens remet a perdre, a fracassar, a haver de deixar alguna cosa que ens agrada. És la paradoxa de perdre per guanyar, de sacrificar per creure. De vegades ens passa que tenim alguna cosa molt clara, i que res no ens atura. Un projecte, un ideal, una vocació. Contra vent i marea som capaços de seguir endavant. Animats no a l'aplaudiment o al reconeixement sinó a saber-nos fent el que hem de fer. No ho sabríem explicar més que com una llum que ens dóna la certesa que estem en el camí correcte.
La força que rebem de viure segons les pròpies opcions dóna un sentit profund al que fem i vivim que relativitza allò que ens pugui succeir. No anestesiant-nos, sinó estimulant-nos a seguir, a creure en allò pel que ens lliurem, a mantenir el rumb cap a la nostra autèntica felicitat.
molt bonic
ResponEliminaDonar coses a gent i no esperar res a canvi
ResponEliminaEl que a fet esta be
ResponElimina