Relats del món: El nen astut

 

Un pastor anava de camí cap al mercat per vendre el blat que havia recollit de la seva collita. Com que els sacs de blat pesaven tant, l'home va agafar el ruc per carregar-los, però era un animal molt lent, ja que estava coix de la pota dreta i era cec de l'ull esquerre perquè uns nens li havien llançat una pedra.

El ruc era molt lent i abans d'arribar a la ciutat, l'home va decidir descansar un moment. Va deixar el ruc lligat en un arbre i es va estirar a l'ombra per dormir una estona.

Quan es va despertar, el ruc havia desaparegut, amb tota la càrrega que l'home havia de vendre.

Desesperat va sortir al camí i es va trobar amb un nen.

– Has vist passar un ruc per aquí – va preguntar l'home.

–Era un burro coix de la pota dreta i cec de l'ull esquerre que carregava amb un sac de blat? – va dir el nen.

– Sí, sí – va contestar l'home desesperat – on l'has vist?

– Ah no, no l'he vist – li va aclarir el nen.

- I si no l'has vist com és que saps com era? - va dir el vell molt enfadat- ara mateix vindràs amb mi a la policia i els explicaràs on és el meu burro!

L'home va agafar el nen i el va portar agafat del braç fins a la policia. Allà, els guardes li van preguntar si sabia on era l'animal, i el noi va tornar a dir que no.

– Com pot ser que sàpigues com és sense veure'l? – va preguntar un guarda.

– Doncs perquè he vist el seu rastre – va respondre el nen – he vist unes empremtes on la petjada de la pota dreta era menys profunda i marcada que la de l'esquerra. Per això he pensat que potser era coix de la pota dreta. També he vist que algú s'havia menjat l'herba del costat dret del camí però que la del costat l'esquerre estava intacta, per això he deduit que estava cec de l'ull esquerre. Finalment, he vist grans de blat pel camí i per això he suposat que portava blat.

Els guardes es van quedar bocabadats en veure un noi tan intel·ligent i li van demanar disculpes per haver-ne desconfiat. L'home també li va haver de demanar disculpes i a més li va demanar:

– Com ets tan intel·ligent podries ajudar-me a buscar el meu burro?

– És clar que sí! – va contestar el noi. I se'n va anar amb ell a la ciutat per ajudar-lo.

Conte de l'Iran

De vegades les coses que semblen molt evidents no ho són. Descobrir-ho ens pot fer canviar d'opinió, rectificar judicis precipitats i finalment demanar perdó. Anem massa ràpid, ens oblidem de fer les preguntes correctes i escoltem poc i malament. Hauríem de prendre exemple de la capacitat d'observació que mostra el protagonista de la història i aprendre a deduir abans que jutjar.