Ja s'acosta aquell moment que esperem amb tanta ànsia; el Nadal és la cantonada. Passi el que passi durant l'any, fem el que fem durant l´any, el Nadal sempre arriba. Donem gràcies perquè són unes dates que d'una manera o altra fan que ens trobem, que ens ajuntem, que celebrem… I és que, si un naixement se celebra sempre a qualsevol família, molt més si parlem del naixement més important de tots els temps: el de Jesús.
[...] Es col·loquen ja els llums als carrers, es desempolsen els guarniments perquè a tot arreu hi hagi un ambient festiu, d'alegria, d'unió i de confiança. I el lloc principal són les cases, que es comencen engalanar, reservant-s'hi un lloc principal per a aquesta representació del Nadal que és el pessebre.
És un temps de retrobaments, de reunions, de compartir amb moltes persones. És un temps d'unió, d'estimar els altres i de deixar-se estimar, de no veure la palla a l'ull aliè sense mirar abans la branca d'arbre que tenim al nostre i així, amb una mirada neta i pura (com la de un nen), viure aquestes setmanes prèvies al Nadal.
Feliç (tercera setmana d') Advent, feliços retrobaments, i feliç temps d'esperança.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies