WITHIN me: Núvols que vénen i se'n van

Sense adonar-te'n, cada dia passen per la teva ment milers de pensaments. Són pensaments de tota mena. Alguns recorden algun esdeveniment del passat, alguns miren de resoldre algun problema del futur, altres jutgen -ja sigui de forma positiva o negativa- alguna situació o persona. Tot plegat són pensaments. Com que la teva missió serà tenir l'atenció centrada en la respiració, quan et vingui un pensament, ho veuràs. En aquest moment, intenta no agafar-lo ni lluitar contra ell. Simplement, de forma acurada i amable, deixa que se'n vagi i torna de nou la teva atenció a la respiració. Així una vegada i una altra.

Núvols que vénen i se'n van. Pensaments que vénen i se'n van, vénen i se'n van.

Quan estiguis llest, seu còmodament, amb l'esquena recta, les espatlles relaxades, les mans descansant a la teva falda o genolls…i fes una respiració profunda, inspira pel nas, i espira per la boca.

Mentre et relaxes vas tancant els ulls lentament. Sentint el pes del cos. Observa els sons al teu voltant…i observa si el teu cos se sent àgil o cansat

Comença a sentir el moviment de la respiració al teu cos. Observa amb curiositat a quina part del cos la sents millor. Potser al nas, al ventre o potser al pit. I observa com és la teva respiració. Llarga o curta, gran o petita. Permet que la teva atenció descansi en aquest moviment de la respiració. Quan vingui un pensament, observa'l com si fos un núvol al cel. Un pensament que ve, un pensament que se'n va. Permet que existeixi, que s'hi acosti, i amb amabilitat, amb suavitat, permet que s'allunyi i desaparegui. I torna a posar la teva atenció a la respiració. Sense forçar, amb naturalitat. I queda't aquí, molt quiet/a, uns segons més…

Ara torna l'atenció de nou al cos, la sensació de contacte amb el terra, els sons que puguis escoltar des de l'habitació o on estiguis, potser pots notar algunes olors, ia poc a poc veus obrint els ulls.

Dedica un moment a observar com et notes. Estàs igual que fa cinc minuts? No es tracta de jutjar, sinó d'adonar-te'n. Recorda que en aquest exercici no importa quants núvols hi hagi al cel, de quina mida són o de quin color són. El que ens interessa és veure com ens relacionem amb els núvols, com ens relacionem amb els pensaments.