Va arribant el final de la Quaresma. Però arribar al final no implica aturar-se. És temps de seguir en marxa i de recordar per què estic en camí. D'avançar, i saber travessar (potser) els espais més deserts, les tempestes, les preguntes i dificultats que són part de la vida...
Una vida plena d'embolics: presses, angoixes, problemes i conflictes, milers de relacions fugaces, carregat de treballs, estudis i compromisos… tinc la sensació que el món va una velocitat de vertigen que em supera. Em dono un respir. M'aturo, m'assec, i començo a prendre consciència de la meva pròpia confusió i caos. Se'm van obrint els ulls i em pregunto: quin sentit té tot això? Cap on vaig? On em porta aquest ritme de vida? I començo a despertar com en un somni. De nou, sorgeix el desig de reorientar la meva vida.
La Setmana Santa ens demana mirar enrere, per seguir mirant endavant i donar resposta a tant d'interrogant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies