Quin dilema!: No sé què li passa a l'Albert

 

Dilema d'avui

L'Albert sembla una mica distant aquests darrers dies i no s'acosta a tu o et respon amb frases curtes quan li preguntes alguna cosa. Fins fa una setmana semblava que ereu molt amics i no saps què pot haver passat per a aquest canvi d'actitud.

Possibles solucions

1. Estarà enfadat… ja se li passarà, suposo.
2. Segur que li passa alguna cosa amb mi i no sap com dir-m'ho.
3. Ho comento amb els amics a veure què pensen i comparteixo la meva preocupació.
4. M'hi acosto i parlo amb ell a veure si m'ho explica i té remei.
5. Li deixo espai uns dies i compartim el temps amb altres amics més, potser s'anima.

Comprovem resultats

1. Són pensaments negatius però amb por d'enfrontar-se a la realitat. El deixar-lo estar i que passi el temps en realitat és covardia (o vagueria) camuflada…
2. És normal en un adolescent que siguis autoreferencial, que et creguis que ets el centre del món i que tot el que passa et pertoca, però potser no… hi ha mil coses més, pensa-les.
3. Els amics són el teu principal nucli de referència però necessitar sempre la seva opinió, suport i beneplàcit és una mica immadur encara.
4. Estàs posant-lo a ell de protagonista i això és un bon senyal. Però potser l'important no és tant que t'ho expliqui com que compti amb tu…
5. Hi pot haver mil raons per estar “incomunicat”: problemes a casa, un moment més baix personal… viure en societat facilita que el grup d'amics faci de matalàs, i entre tots la cosa es porta millor.