A contrallum: De què fa olor el món?

El reclam és irresistible. Al prestatge del supermercat, una de les fragàncies dels ambientadors de la llar exhibeix a l'embalatge, tan temptador com suggerent, una aroma sota aquest nom: «Mundo». Però... De què fa olor el món? El món, ni més ni menys.

Farà olor a herba fresca?, a terra mullada pel plugim?, a floretes silvestres? o, per contra, conté el fum pestilent dels tubs d'escapament?, l'empalagós i penetrant ambientador del centre comercial o l'embriagadora fetidesa dels hidrocarburs aromàtics (es anomenen així, no és invenció meva) de la benzinera? Perquè tot això està contingut al «nostre món», ambivalent a més no poder. D'una banda fa bona olor i, de l'altra, fa pudor.

Perquè aquest és el món on es desenvolupa la missió que cadascú té encomanada: amb les seves pestes insofribles i les seves aromes delicades. Tot alhora, sense possibilitat de dedicar-se només al que fa bona olor i deixar de banda la pudor. Així és el món en què ens movem.

Per cert, quan finalment vaig endollar l'ambientador a casa, la fragància, ni fu ni fa. Com l'olor del món! En això ho havia clavat!

Adap. pastoralsj