Relats del món: Dechen

Dechen era un aprenent budista. Vivia feliç en un monestir situat a dalt de tot d'una muntanya tibetana. Se sentia realment agraït de poder participar amb els seus companys d'una vida dedicada a la contemplació i la meditació. I aprenia amb rapidesa sota la tutela del seu mestre, Angmo.

La gran passió del petit Dechen era la jardineria. Li encantava cuidar les plantes i flors del monestir i mimava cadascun dels arbres que embellien el jardí.

No obstant això, un dia de tempesta, Dechen era fora, al camp, recollint amb el seu petit càntir, aigua de la pluja. De sobte va descobrir una bella flor de pètals fràgils i blancs i va témer que el vent la marcís.

No s'ho va pensar dues vegades, i va arrencar la flor amb la seva arrel per plantar-la en un test.

- Aquí estaràs fora de perill- va dir Dechen orgullós.

Va col·locar el test a la seva habitació, al costat de la finestra, perquè rebés llum del sol cada matí.

El seu mestre ho observava i encara que intuïa que alguna cosa dolenta passaria, va decidir deixar que el jove aprengués del seu error per si mateix.

Al principi, la flor semblava lluir ben bonica al costat de la finestra. Dechen només tenia ulls per a ella. Va començar a deixar de cuidar la resta del jardí. Es passava els dies observant-la. Més encara quan de sobte va començar a notar que la seva flor es marcia. Aleshores, el jove va sentir una profunda angoixa. No sabia què fer. Romania constantment al costat de la seva flor. Tal és així que va deixar d'anar a les pregàries i de participar de les seves tasques diàries.

El mestre Angmo, enfadat i alhora entristit, va decidir intervenir. Va observar que les plantes del jardí estaven morint i va entrar a la cambra de Dechen:

– No pots abandonar totes les teves tasques per aquesta flor!

– No ho entens, s'està morint, em necessita… – va dir molt trist Dechen.

– Potser no has entès el que la teva flor necessita. Potser l'estàs regant massa mentre deixes sense aigua altres flors.

– No, si no la rego tant…

– No em refereixo a aquest tipus d'aigua… Has de deixar anar el control. La teva flor se sent tancada.

Dechen ho va comprendre tot… Havia de tornar la flor al seu lloc natural. No podia posseir-la perquè era lliure. I molt a desgrat seu, va decidir deixar anar les cadenes que la lligaven a ella.

El jove aprenent va caminar lentament cap al lloc on la va trobar i va descobrir que havien nascut moltes altres flors com ella. Aleshores, la va treure amb cura del test i el va tornar a plantar al costat de les seves companyes.

En pocs dies, la flor va tornar a reviure. Era sens dubte la més bonica. El monjo se sentia realment feliç, i anava diàriament per admirar-la.

Aquest conte és fantàstic per entendre que no podem controlar allò que estimem, perquè aleshores li fem mal. La història ens parla del veritable amor, aquell que consisteix a buscar el bé i la felicitat de l'altre encara que per això haguem de deixar anar el control.