Relats del món: El país on tots eren lladres

Hi va haver un país on tots eren lladres. A la nit, cadascun dels habitants d'aquest país sortia amb una ferro per obrir panys i una llanterna. Cada nit saquejaven la casa d'un veí. En tornar cada veí, carregat d'objectes robats, trobava casa seva desvalisada, perquè recordem, tots es robaven els uns als altres.

D'aquesta manera, tots vivien tranquils: un veí robava l'altre, i aquest a un altre diferent, i així successivament, fins arribar a l'últim que robava el primer. Es tancava així el cercle. Què aconseguien? No hi havia ni rics ni pobres. Només hi havia lladres.

Un dia, va aparèixer en aquest país un home honrat, que ho va desestabilitzar tot. Aquest home, cada nit, en lloc de sortir a robar, es quedava a casa seva. Així que en arribar el lladre que li tocava robar a aquella casa, havia de fer mitja volta en comprovar que hi havia llum a dins.

Tots els habitants del país estaven enfadats. De fet, era força preocupant, perquè cada vegada que l'home honrat es quedava a casa seva, un veí es quedava sense robar, i l'endemà no tenia menjar.

Com van intentar solucionar el problema al país on tots eren lladres?

Entre tots van aconseguir convèncer l'home honrat perquè sortís de casa seva a les nits.  D'aquesta manera, el lladre podria entrar a casa seva. Però encara que ell hi va accedir, el problema no estava resolt. Per fi el lladre podia entrar a casa seva, però hi havia una casa que es quedava sense robar, ja que l'home honrat no robava.

El país es va sumir en un gran caos per culpa de l'home honrat. Els que no eren robats durant la nit, eren una mica més rics en comparació amb aquells a qui els robaven, per la qual cosa van decidir no seguir robant. Però els que anaven a robar a casa dels que no robaven, s'empobrien més, ja que en ser ells a casa, no podien entrar-hi…

Van passar uns quants anys, i els rics es van adonar que si no seguien robant, al final es tornarien pobres. Així que van decidir pagar els pobres perquè robessin per a ells. Així no haurien de sortir de casa i ningú robaria a casa seva, però ells sí que rebrien beneficis del que robessin per a ells. Es van signar contractes i es van establir salaris…

I els rics es van fer cada cop més rics i els pobres més pobres. I l'únic home honrat que va arribar a aquell país, no va trigar a morir de gana.

El relat no intenta insinuar que hauríem de ser tots lladres, sinó tot al contrari: la denúncia és per aquells que enmig d'un món honrat, decideixen robar i ho desestabilitzen tot, i que intenten justificar-ho assegurant que és per “la pau social”. Els lladres a què es fa referència en aquest relat són sobretot aquests polítics que "roben" els ciutadans, per exemple, asfixiant-los amb impostos i apujant-se ells els sous, portant-se comissions per certes transaccions… Certament, una gran crítica social per al nostre sistema.