Emocionari: Frustració

Si alguna cosa recordo de la meva adolescència és la dificultat que tenia per fer front a la frustració i pair correctament les meves ensopegades. Quan no aconseguia allò que pretenia sorgia en mi l'aflicció, l'enuig o l'impuls d'abandonar allò que m'havia proposat. Em podia passar dies en "bucle", enfadada amb el món i amb els que m'envoltaven, intentant dominar la meva ira o buscant culpables les meves males decisions. Els adults que m'acompanyaven m'explicaven la necessitat d'analitzar tot allò que em passava amb tranquil·litat, però a mi em costava fer-los cas.

Tolerar la frustració significa ser capaç d'afrontar els problemes i les limitacions que es troben en el camí diari amb optimisme i intentar buscar solucions. Aprendre a adaptar-se als canvis, acceptar que no sempre guanyarem i sol·licitarem ajuda quan ho necessitem sense que això afecti la nostra autoestima. Superar els obstacles amb responsabilitat, intel·ligència i determinació. La vida no és perfecta i tampoc es controlable. Està plena de reptes diaris que exigiran feina i la nostra millor versió. Superem les pedres que trobarem al camí amb seguretat i atreviment. "Si vols l'arc de Sant Martí has d'aguantar la pluja".