Durant el curs ens instal·lem, amb més o menys disposició, a la vivència del quotidià; per contrast, el temps d'estiu pot portar variació, novetat, alternatives, oportunitats de fer coses diferents, visitar llocs menys habituals, trobar persones noves… Però la veritat és que el canvi d'activitat, de rutines, de ritmes i potser fins i tot de preocupacions ens brinda una gran oportunitat. L'estudiant, per unes setmanes, aparca els llibres. Els horaris se suavitzen. El professor descansa dels alumnes (i viceversa). I en obrir-se a nous espais sorgeix la possibilitat de recuperar l'atenció per les coses que normalment estan arraconades per la pressa, la urgència o la tasca.
En aquest context, demano a Déu que m'ajudi, durant el meu estiu, a deixar-me captivar per les coses importants. Que em deixi dedicar temps de qualitat als meus. Que m'acompanyi el riure profund, i el descans veritablement ho sigui. Li demano a Déu que vingui amb mi en aquest temps, com a company, amic, guia… també en el descans.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies