A contrallum: Quan la terra es mou

 

Un jove mira l'estat de casa seva després del terratrèmol del passat divendres dia 8 per la nit  al Marroc. El seu pare i la seva germana formen part dels més de 2800 morts que, de moment, notifica el govern.  Una notícia així ens trasbalsa, ens fa pensar en la petitesa de la vida humana davant la força de la natura. Malauradament, quan es desferma la violència dels elements, els humans tenim les de perdre. Caldrà fer una pregària, tenir un pensament de compasió vers les víctimes. 

Malgrat la tristesa que sento, no acabo d'entendre  la notícia de la negativa del govern marroquí a l'ajuda oferida per diferents paísos. Avui dia no es pot amagar res i se sap que hi ha llocs on l'auxili encara no ha arribat. No vull preguntar el perquè. Les respostes polítiques no em satisfan. No m'agrada que sigui més important l'estratègia que les persones. L'ètica samaritana em diu que cal ajudar al necessitat sense condicions. Recordo l'oferiment de monedes del samarità a l'amo de l'hostal per tenir cura del ferit. Sí, es una bona manera de canalitzar la meva ajuda. Cáritas, Mans unides, Unicef... totes elles han activat una campanya d'emergència per ajudar a les víctimes del terratrèmol.  Em sento interpel·lat/da?