Setembre, i sí, per a molts és la tornada –tan odiada en alguns moments i tan anhelada en altres ocasions–.
Aquesta nova normalitat ens pot crear noves obligacions, projectes i objectius ambiciosos que ens conviden a creure en un futur més il·lusionant.
Tot i això, és ara quan decidim si volem fer del nou inici de curs una tasca feixuga o el fem una nova oportunitat per donar el màxim de cadascun de nosaltres i lliurar-ho als altres.
No hem de caure en una monotonia que ens permeti deixar passar els dies sense cap sentit, sinó que ens hem de preguntar el perquè, el per a què o per a qui, del que estem fent.
I a partir d'aquí, fer que cada dia sigui una nova oportunitat, i que, malgrat no ser un dia amb grans novetats, siguem capaços de veure que Déu s'ha colat a la nostra rutina, fins i tot en allò més quotidià. Doncs Déu ha d'actuar com un far, com un guia en el nostre camí que ens porta al port al qual Ell vol que arribem
@pastoralsj
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies