Un dia vaig decidir donar-me per vençut... Vaig renunciar a la meva feina i al meus somnis. Vaig anar al bosc per parlar amb un ancià que, deien, era molt savi.
- Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençut? -li vaig preguntar.
- Mira al teu voltant - em va dir-. Veus la falguera i el bambú?
- Sí, - vaig respondre.
- Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera ràpidament va créixer; el seu verd brillant cobria el terra. Però res va sortir de la llavor de bambú. No obstant això, no vaig renunciar al bambú.
En el segon any la falguera va créixer més lluent i abundant, i, novament, res va créixer de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.
En el tercer any, encara res va brotar de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.
En el quart any, novament, res va sortir de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.
En el cinquè any, el bambú encara semblava que no brotava. Però no vaig renunciar al bambú.
En el sisè any, un petit brot de bambú va treure el nas de la terra. En comparació amb la falguera, aparentment era molt petit i insignificant.
En el setè any, el bambú va créixer més de 20 metres d'alçada. S'havia passat cinc anys fent arrels que el sostinguessin. Aquelles arrels el van fer fort i li van donar el que necessitava per sobreviure.
Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment, has estat fent arrels? -em va dir l'ancià i va continuar...
El bambú té un propòsit ben diferent al de la falguera, però, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bonic.
Mai et penedeixis d'un dia de la teva vida. Els bons dies et donen felicitat. Els dies dolents et donen experiència. I tots dos són essencials per a la vida. -em va dir l'ancià, i va continuar...
La felicitat et manté dolç. Els intents et mantenen fort. Les penes et mantenen humà. Les caigudes et mantenen humil. L'èxit et manté brillant...
Si no aconsegueixes allò que anheles, no desesperis... potser només estiguis fent arrels...
Aquest conte oriental és com una rondalla que ens ajuda a treballar tots aquests valors essencials: El valor de l’esforç, la perseverança, el valor de la paciència i la humilitat. Un nou curs comença i amb ell l'oportunitat de posar en pràctica tots aquests valors, que ens ajudaran a crèixer, aprendre i millorar com a persones.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies