S'explica la història d'un pagès que, cansat de la rutina del camp i de tant treball dur, va decidir vendre la seva finca. Com que sabia que el seu veí era un destacat poeta, va decidir demanar-li el favor que li fes l'anunci de venda. El poeta va acceptar de gust.
El cartell deia:"Venc un trosset de cel, ornamentat amb belles flors i arbres verds, camps bonics i un riu cristal·lí amb l'aigua més pura que mai hagin vist".
El poeta va haver de marxar per un temps i en tornar va decidir visitar els seus nous veïns. La seva sorpresa va ser trobar el pagès treballant les mateixes terres.
El poeta li va preguntar:
- Amic, no marxaves de la finca?
El pagès va respondre amb un somriure:
- No, estimat veí. Després de llegir el cartell que em vas fer, vaig comprendre que tenia el millor lloc possible per viure.
La teva mirada davant la vida és com la del poeta, o més aviat com la del pagès?
Ets agraït o agraïda per les coses que tens, per les coses que se t'han donat o el que has aconseguit?
Tant de bo a poc a poc aprenguem a viure amb la mirada d'aquest poeta i també amb l'acceptació i gratitud que mostra aquest pagès en reconèixer la veritat d'aquestes paraules. Una veritat que ens ha de portar a una paraula: Gràcies. Gràcies per la vida, gràcies pel que tinc, gràcies pel que m'has donat. Fins que arribem a donar gràcies fins i tot pel que no tinc o no se m'ha donat.
Que tingueu un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies