A CONTRALLUM: Inútil

Bon dia!

Qui de nosaltres no ha sentit mai una conversa d'aquest estil?:

—Escolta, avui he fet neteja d'armari.

—I tiraràs o donaràs molta roba?

—Doncs no gaire, la veritat. M'he provat tota la roba que tinc a casa i la que no m'anava bé, l'he guardada per si m'aprimo o per si torno a guanyar uns quilets, perquè mai se sap, perquè em fa pena llençar-ho, perquè potser torna aquesta moda…

En sentir-ho, per dins pensem: vaja, que no ho faràs servir mai, però bé...

Sense ànim de criticar (que jo també soc d'aquest club de guardar coses...), el que pretenc explicar és que això que molts poden veure com una cosa inútil és el mateix que van pensar moltes persones sobre els deixebles de Jesús una vegada ja no estava amb ells. T'imagines? A veure, que seguir algú pels seus ideals, les seves bones obres i tal en vida, es pot entendre, no? Però quan ja no hi és... i si a sobre m'hi jugo la vida... Com que sembla una mica de bojos. No trobes?

No només això, sinó que aquest grupet de seguidors tenien l'esperança de rebre un regal que els havia promès en vida, el que anomenava Esperit Sant. Així que es van posar a resar tots junts i alguna cosa va passar, que els va empènyer a sortir i a no tenir por de parlar de Jesús, fins i tot a risc de la seva vida.

• Has esperat mai un regal que t'havien promès?
• Quant de temps estàs disposat a esperar una promesa d'algú?

Ahir diumenge es va celebrar la Pentecosta, el record del que van viure els deixebles de Jesús aquell dia en què van demanar l'Esperit Sant en pregària. A partir d'aquí, veiem en els seus relats un gran canvi a les seves vides. Una energia, un impuls a sortir a explicar coses sobre Jesús amb convenciment i alegria. De vegades tots necessitem un canvi així a la nostra vida. Et recordo que aquesta promesa encara segueix vigent. Només cal demanar-la amb sinceritat: Vine, Esperit Sant.

Que tinguis un bon dia.