INTUÏCIONS: Fragilitat

Bon dia!

Tal com us vaig dir ahir, avui us porto la segona part d'aquest tema del compromís. Per fer-ho em serviré de la història real d'un noi que vaig conèixer fa temps i que va compartir amb mi i més persones la següent reflexió:

“De petit i, sobretot, durant l'adolescència vaig patir molt, tant que vaig tancar-me en mi mateix evitant deixar entrar ningú al meu espai privat, els meus sentiments i les meves emocions. Em vaig protegir. Podia suportar el mal físic, però l'emocional em destrossava. Amb el temps, això es va traduir en un no saber relacionar-me, a viure amb por vers les altres persones, amb la sensació que qualsevol algú podia tornar a fer-me mal, i per això vaig seguir hermèticament tancat, emocionalment impenetrable. En el fons, sabia que allò no era bo, però no sabia com canviar Fins que un dia vaig conèixer un grup de persones molt diferents entre elles, però que tenien una cosa en comú: es respectaven tal com eren, amb les seves diferències i punts de vista, es respirava un clima pacífic, tant que de mica en mica jo també em vaig relaxar. Conèixer aquell grup em va canviar la vida, em va treure de la foscor i em va ensenyar la bellesa d'estimar i sentir-te estimat. Avui dia encara em recorre la por de tornar a ser ferit per algú, però ja no puc viure tancat en mi mateix. Prefereixo sentir-me fràgil i exposar-me de nou, però poder estimar i ser estimat, que tancar-me i protegir-me en una vida plena de foscor creada per mi".

• Hi ha alguna part d'aquest testimoni que et sigui proper, que parli de tu?
• Creus que estimar t'exposa a les persones?, et fa fràgil?

Prendre la decisió voluntària i personal de comprometre's (en el sentit d'entrega total i sense límits) amb algú et fa fràgil, sí, però com deia aquest noi: he descobert que val la pena fer-me fràgil. Aquest noi és com tu i com jo, però ha pres una decisió de valentia assumint i acceptant els riscos que comporta. I tu t'atreveixes?

Que tinguis un bon dia.