Bon dia!
Fa temps vam veure les 2 parts d'aquest vídeo: la primera titulada “ànima” i la segona, “amants”. A la primera part se'ns dona a conèixer una ànima que pateix (la Terra), a la segona part veiem que tot això tracta d'una relació (ens necessitem l'un a l'altre). Avui veiem en el seu desenllaç la necessitat de comprometre'ns-hi. Com tota relació, s'ha de cuidar, el com ja depèn del compromís i l'entrega de cadascú.
- Sents un vincle amb la natura? Creus que hi és?
- Et sents cridat/da a enfortir aquest compromís amb ella?, a fer un pas més?
Compromís, aquesta paraula que a moltes persones els espanta escoltar. I, d'alguna manera, és comprensible: la persona que es compromet de debò s'exposa perquè posa plena confiança en aquell compromís i, si no surt bé, doncs... fa mal. Però es pot viure en plenitud sense tenir cap mena de compromís? I compte, que quan parlo de compromís, parlo de dir sí fins al final, no val un sí, però... Val la pena comprometre's amb objectius, metes, relacions...? Jo crec que sí, i tu?
“Spoiler”: T'espero demà amb la segona part d'aquest tema ;)
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies