RELATS DEL MÓN: Ben Carson

El 1951, a la ciutat de Detroit, va néixer un jove afroamericà anomenat Benjamí, que de ben petit va conèixer la pèrdua. El seu pare els va abandonar quan ell era tot just un nen, deixant la seva mare, una dona sense estudis, a càrrec de la família. Ella es va dedicar a netejar apartaments i hospitals per tirar endavant la família en una ciutat que, encara que podia ser apassionant, també era molt complicada. Durant els anys 50, Detroit vivia una mena d'apartheid: les persones de color havien de seure en llocs diferents dels blancs, fer servir banys diferents, entre altres segregacions.

En Benjamí no destacava pel seu talent, sinó per allò que consideraven la seva estupidesa, i tampoc per la seva serenitat, sinó pel seu temperament violent. Qualsevol que hagués tingut una bola de vidre hauria predit que acabaria a la presó o mort en una baralla de bandes. Passava el temps lliure veient televisió, fins que la seva mare va decidir que veurien menys televisió i llegirien més llibres, i els va obligar a anar a la biblioteca pública de Detroit. Va ser llavors quan el jove Ben es va enamorar dels llibres.

En Ben tenia les pitjors notes de tot l'institut, fins que un dia, el professor de ciències va portar a classe una pedra estranya i va preguntar:

—Què tinc a la mà?

Però tothom va guardar silenci. Fins i tot en Benjamí, que, tot i ser considerat el ximple de la classe, sabia la resposta gràcies a les seves lectures a la biblioteca. El professor va tornar a preguntar:

—Ningú sap el que tinc a la mà?

Titubejant, en Benjamí va aixecar la mà i, amb curiositat, el professor va dir:

—¿Saps què és, Benjamí?

—Sí, és "obsidiana".

—Molt bé!, has encertat. I, saps alguna cosa més sobre l'obsidiana?

I tant que sí que sabia! No només va identificar la pedra, sinó que va parlar extensament sobre ella, sorprenent tothom.

Aquest moment va marcar un abans i un després per a Benjamí, tornant-li la confiança en si mateix. Va passar de ser el darrer de la classe a convertir-se en el millor estudiant de la seva escola, i va aconseguir fer realitat el seu somni de convertir-se en el millor neurocirurgià infantil de la història. El 1987, va realitzar una operació històrica per separar dos bessons siamesos units pel crani. Una operació que va durar 22 hores i en què van participar 70 professionals, la primera vegada que una intervenció d'aquesta mena sortia bé, amb els dos nens amb vida (tot i que van patir importants danys cerebrals i, als dos anys, un va quedar en estat vegetatiu). Ben Carson va aplicar innovadores tècniques de cirurgia cardíaca a la neurocirurgia, demostrant la seva genialitat i canviant la història de la medicina.

• Fins a quin punt etiquetar les persones fa més mal que bé?
• Has conegut algú, com aquest professor, que ha vist en tu més del que eres?

Aquest relat no parla de bons o mals professors, ni de bons o mals alumnes, no. Aquest relat ens parla de la importància de dignificar la persona que tenim davant, de no jutjar, de no etiquetar, de donar segones oportunitats, de perdonar, de confiar. T'agradaria ser així? Tot depèn de tu, si vols ho pots ;)

Que tinguis un bon dia.