Una antiga llegenda diu que els reis mags, després d’arribar a l’establia, van oferir els seus obsequis al nen que era en braços de sa mare. Maria va acceptar els obsequis, però el nen no va somriure, ni va estendre les mans. El fum de l’encens li va fer venir tos i la mirra i l’or tampoc van despertar el seu interès. Poc després que els mags marxessin cap a casa, va aparèixer a l’horitzó un quart mag.
Aquest quart mag, tan bon punt va descobrir l’estel, va agafar tres perles per obsequiar l’infant i es va posar en camí. Volia trobar-se amb els altres mags i anar junts on l’estel els portés, però el primer dia va haver de parar a un hostal per passar la nit. Quan va entrar al portal, va veure un ancià que, estirat a terra, tremolava de febre. Ningú no sabia qui era ni on anava. La seva bossa estava buida i no tenia diners per pagar el metge i les medicines. L’amo de l’hostal el volia fer fora, però el mag li va donar una perla a l’hostaler perquè l’atengués convenientment.
L’endemà va pujar al seu cavall i es posà en camí amb la intenció de trobar els altres mags que anaven cap a Betlem. El camí es va convertir en una vall plena de roques que s’alçaven entre ginestars. De sobte, va sentir un crit que li va fer posar la pell de gallina. Va saltar del cavall i va córrer cap al lloc d’on venien els crits. Hi va trobar una noia que lluitava per desfer-se d’un grup d’homes capitanejats per un altre que anava molt ben vestit. Va preguntar què passava i li van dir que el pare de la noia devia molts diners al cap d’aquell grup i que com que no tenia amb què pagar-li, pensaven vendre la noia com a esclava. Sense dubtar-ho, el mag els va donar la segona perla i la noia va quedar lliure.
El tercer dia, el mag va arribar a un poblet que els soldats d’Herodes havien incendiat. Va entrar al poble i va veure que els soldats mataven els infants més petits de dos anys. Prop d’una casa cremada, una mare intentava que un soldat no li prengués el seu nadó. Així que instintivament, el mag va donar la tercera perla al soldat per salvar l’infant. Quan va arribar a Betlem, els altres mags ja havien marxat. Va anar a l’establia. Josep estufava la palla i Jesús era a la falda de Maria. Ella el gronxava tot cantant-li una cançó de bressol. El mag es va avançar cap a ells i començà a parlar:
‒Senyor, perdoneu que arribi després dels altres mags. Jo volia acompanyar-los i portar-vos el meu obsequi: tres perles precioses tan grans com ous de colom. Pel camí he trobat moltes persones necessitades, per això he fet tard i per això ja no tinc les perles.
El mag va explicar tot el que li havia passat pel camí i acabà dient:
‒Senyor, arribo tard i amb les mans buides.
Llavors aquell estable va quedar immers en un profund silenci. El mag, durant uns instants, va romandre amb el front tocant a terra. Finalment, es va atrevir a alçar els ulls i va veure que Josep i Maria se’l miraven amb tendresa i que Jesús estenia les seves manetes cap a les mans buides del mag. Llavors, Jesús i el mag van somriure.
- Què passaria si fossis tu aquest quart mag? Què hauries pensat portar-li?
- Si et trobessis cara a cara amb aquest nen, creus que et somriuria?
Estem a punt d'arribar al tercer diumenge d'Advent, una tercera setmana està a punt de començar amb un lema: Alegra't!, perquè Jesús ja és molt a prop. Aquest mag va viure el seu propi Advent servint els qui més ho necessitaven, va donar tot el que tenia i va fer front a situacions que molts evitaríem. I tu, què estàs fent durant aquest Advent perquè aquest nen pugui mirar-te a la cara i somriure? Ànims, alegra't, encara estem en camí!
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies