Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Sabies que cada any l'Església dedica un temps especial a pensar en la Creació? Aquest mes és un temps per convidar-nos a mirar amb més atenció el món on vivim i a recordar la importància de tenir-ne cura. Resulta que estem a punt d'acabar aquest temps especial de la Creació; de fet, s'acaba el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d'Assís, conegut pel seu amor a la natura i a tots els éssers vius. Vivim envoltats de coses que fan possible la nostra vida i, de vegades, amb prou feines ens n'adonem. L'aigua que corre pels rius, els arbres que ens donen oxigen, la pluja que rega la terra... Què passaria si la natura deixés de fer tot allò que fa cada dia perquè nosaltres puguem viure? Avui et convido a mirar la natura amb una mica més d'atenció i a descobrir tot el que et regala. Perquè potser tenir cura del món comença per aprendre a reconèixer la bellesa que hi ha i a preguntar-te què pots fer perquè continuï donant vida a tothom. Que tinguis un bon...

Bon dia i bon sant a tots els col·legis gabrielistes! Com recordareu, cada 29 de setembre celebrem la festa dels sants arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael. I, en conseqüència, l'onomàstica (el sant) dels col·legis que, com el nostre, formen part d'aquesta gran família. A més, avui també recordem especialment el pare Gabriel Deshayes (es pronuncia Gabriel Deé), un impulsor fonamental dels Germans de Sant Gabriel i de la creació de molts col·legis que, encara avui, continuen la missió d'educar i acompanyar infants i joves. Però qui va ser Gabriel Deshayes? T'explicaré alguna cosa sobre ell: Fa molts anys, vivia a Auray (França) un sacerdot anomenat Gabriel Deshayes. Havia nascut en una humil família de pagesos i va lluitar per no oblidar mai els seus orígens ni la pobresa que havia viscut. Per això, en Gabriel era d'aquelles persones que, quan caminaven per un lloc, no només miraven allò que hi havia, sinó també el que hi faltava. En aquella època, molts nens de les zo...

Bon dia! Segur que alguna vegada t'ha passat. Vas caminant pel carrer, estàs d'excursió, ets a la platja o, simplement, surts al pati de l'escola i, de sobte, veus alguna cosa que et fa aturar uns segons. Pot ser una posta de sol, un cel ple d'estrelles, un arbre enorme, un animal, el so de l'aigua… No saps ben bé per què, però interiorment sorgeix un: «Uau!». Precisament, d'això en sabia molt Rachel Carson, una biòloga i escriptora estatunidenca que va dedicar bona part de la seva vida a estudiar i protegir la natura. Però, a més de ser una gran científica, tenia una capacitat especial per mirar el món i deixar-se sorprendre. Per això ens va deixar una idea molt bonica i profunda: «Aquells que contemplen les belleses i els misteris de la Terra mai estan sols ni es cansen de la vida». Quan va ser l'última vegada que alguna cosa de la natura et va deixar realment sorprès? Quin lloc, paisatge o element de la natura et fa sentir especialment bé? Creus que mirar...

Bon dia! Durant tota aquesta setmana hem parlat de la llum: d'aquella llum que cadascú porta a dins, de com necessitem cuidar-la i recarregar-la i, sobretot, que no està pensada per quedar-se amagada. Avui voldria fer un pas més. Perquè hi ha una cosa que tots compartim, tinguem l'edat que tinguem, ens agradi més o menys l'esport, siguem més de ciències o de lletres: tots nosaltres vivim al mateix planeta, la Terra, la nostra casa comuna, la nostra llar. I tot i que de vegades sembla que els problemes del planeta són massa grans perquè nosaltres hi puguem fer alguna cosa, la realitat és que les nostres decisions de cada dia també compten. La manera com utilitzem l'aigua, el menjar que malbaratem, què fem amb els nostres residus, com cuidem els espais que compartim, com tractem els animals i com cuidem les persones que ens envolten, sobretot les més vulnerables; cada gest, per petit que sigui, compta. Digues-me: Què fas tu per cuidar la casa on vivim tots? Hi ha alguna c...

Bon dia! Avui no cal explicar gaire. Només escolta i, mentre sona la cançó, fixa't especialment en una pregunta: Què significa per a tu que algú et digui: «Tu ets la llum del món»? Potser aquest curs té alguna cosa a veure precisament amb descobrir quina llum hi ha dins teu... i decidir què en fas. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Segur que a hores d'ara ja sabeu qui és Lleó XIV, oi? El maig de l'any passat va ser elegit papa de Roma. Des de llavors ha visitat molts llocs i ha dit moltes coses a les persones que l'anaven a veure. Avui vull compartir amb vosaltres una cosa que va dir fa uns mesos, durant una trobada amb joves, i que em sembla especialment interessant per començar aquest curs. Els va dir: «El món necessita missatges d'esperança. Vosaltres sou aquest missatge». Fixa't bé en el que està dient. No diu només que tots necessitem tenir esperança. Diu que vosaltres ja sou un missatge d'esperança. És a dir, que la vostra manera de viure, de tractar els altres, d'afrontar els problemes o fins i tot d'aixecar algú que està passant un mal moment pot transmetre alguna cosa bona a aquells que teniu al voltant. Digues-me: Què significa per a tu tenir esperança? Qui ha estat per a tu un missatge d'esperança quan ho necessitaves? Creus que tu pots transmetre esperança ...

Bon dia! Imagina que tens una llanterna a la mà. Pots tenir una llanterna fantàstica, d'aquestes que il·luminen moltíssim; tanmateix, hi ha una cosa que necessites perquè funcioni: encendre-la. I per encendre-la cal prémer un botó. Sembla una ximpleria, però en realitat aquí hi ha un detall bastant important: tu decideixes si vols encendre-la o no. Però espera, que encara hi ha més! Encara que premis el botó, si la bateria està al mínim, la llum serà dèbil. I si no queda gens de bateria, per molt que vulguis, la llanterna no il·luminarà absolutament res. Doncs bé, amb nosaltres passa una cosa semblant. Hi ha dies en què tenim energia de sobres i d'altres en què anem amb la bateria baixa. I és que la nostra energia també es va gastant: amb el cansament, els problemes, les preocupacions... Per això necessitem recarregar-la. I saps quines coses poden ajudar-nos a recuperar aquesta energia? Estimar, ajudar algú, perdonar, sentir-nos estimats, fer alguna cosa que ens apassiona, comp...

Foto de Lukas Blazek Bon dia! Avui continuem amb el nostre espai de «Paraules Sagrades», en què anirem descobrint el significat d'algunes paraules que utilitzem per parlar d'espiritualitat, fe i cristianisme. Avui parlarem d'una paraula que tots coneixem bé: la llum. I és que la llum ens permet veure-hi. Quan hi ha llum, podem orientar-nos, reconèixer el que tenim al davant i descobrir coses que, en la foscor, queden amagades. Però també utilitzem aquesta paraula de moltes altres maneres: diem que una persona «aporta llum» quan ens ajuda a veure les coses d'una altra manera; que algú «és llum» quan ens transmet pau, alegria o esperança; o que hem tingut «un moment de llum» quan de sobte entenem alguna cosa que abans no vèiem clara. Usem l'expressió «tenir llum pròpia» quan ens referim a allò que ens fa ser qui som: una capacitat, una manera de mirar, una sensibilitat especial, una manera de cuidar els altres, alguna cosa que ens surt bé, una passió, una inquietud......

Bon dia! Avui us presento María Zambrano, una de les filòsofes espanyoles més importants del segle XX. Va viure temps molt complicats, fins al punt d'haver de marxar d’Espanya i estar molts anys a l’exili. Al llarg de la seva vida es va fer moltes preguntes sobre les persones, la vida, la veritat i també sobre l’esperança. Per a ella, pensar no era tenir-ho tot clar, sinó atrevir-se a buscar. Per això va escriure: «L’acció de preguntar suposa que es té l’esperança de trobar». Dit d’una altra manera: quan fas una pregunta, estàs reconeixent que no saps la resposta, però també estàs dient que creus que val la pena buscar-la. Això té molt a veure amb el futur que tens al davant. Perquè encara no saps exactament què passarà, què aprendràs, quines persones coneixeràs o fins on arribaràs. I segurament no cal tenir totes les respostes, però sí fer-se bones preguntes que vagin descobrint aquest camí. Quina pregunta sobre tu mateix t’agradaria poder respondre algun dia? Hi ha alguna pregunt...

Bon dia! De vegades l'única cosa que ens hem de permetre és buscar uns pocs minuts per respirar aquest silenci interior i exterior i deixar-te portar. Ho tindràs present? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui celebrem el Dia Mundial per a la Preservació de la Capa d'Ozó, un dia marcat per l'esperança, ja que, com s'explica en el vídeo que acabem de veure, ens demostra que, quan el món es posa d'acord, és capaç d'arreglar desastres enormes. Tanmateix, ens deixa un dard molt directe per afrontar el canvi climàtic actual: què cal perquè tornem a estar junts? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! De vegades, posar-se d'acord en algunes decisions no és fàcil; de vegades ens pot portar a una discussió, a malentesos o fins i tot a enfadar-nos fins a espatllar o trencar alguna cosa. Conviure amb altres persones no és fàcil, però sí necessari, encara que no sempre ho volem veure. Compartir espais pot generar situacions així. La pregunta és: què fas després? Buscaràs un manual per solucionar-ho? Demanaràs ajuda? T'ho empescaràs per trobar una opció alternativa al problema causat? O simplement deixaràs que la situació et domini, esperant que sigui l'altra persona qui faci el primer pas? De vegades, la valentia comença aquí, en les decisions que prens. Et convido a ser valent i valenta durant aquest nou curs que acabem d'iniciar. Per una convivència sana i respectuosa, per tu, per tots. Que tinguis un bon dia.

Foto de Cynthia Diaz Bon dia! Diuen que dos amics van decidir pujar junts a una de les muntanyes més boniques de la seva regió. Havien preparat les motxilles, portaven aigua, una mica de menjar i tenien moltes ganes d'arribar al cim per contemplar-hi el paisatge. Tot just començar el camí, un d'ells va sortir disparat. —Som-hi! Si seguim a aquest ritme, arribarem els primers. El seu amic va somriure i va intentar seguir-lo, però de seguida es va haver de quedar una mica enrere. Poc després, un excursionista que baixava pel camí els va demanar una mica d'aigua. I, tot i que portava l'ampolla gairebé plena, va respondre: —Em sap greu, no ens podem aturar. Tenim pressa. —I va continuar caminant. En una breu parada, es va menjar una barreta energètica. Sense pensar-s'ho gaire, va deixar caure l'embolcall a la vora del camí i va murmurar: —Ja ho recollirà algú, em fa nosa. Abans de posar-se en marxa de nou, un gos se li va acostar tranquil·lament, movent la cua. L...

Bon dia! Avui el Nil Moliner ens recorda com n'és d'important desconnectar de tant en tant (fugir de la ciutat) per buscar el teu propi espai segur, de tranquil·litat i d'interioritat, on poder reposar (el mar). La part bona és que, per trobar aquest “mar”, no cal anar lluny ni estar de vacances; el pots trobar a la teva habitació, en un racó de l'escola, en un parc, en el silenci d'una església i en molts altres llocs. Aquest espai de pau existeix per a tu, però cal buscar-lo, cuidar-lo i mantenir-lo durant tot l'any. Digues-me, on és aquest refugi on aconsegueixes desconnectar del soroll i reconnectar amb tu mateix i amb Ell? Que tinguis un bon dia.

Foto de Angelina Zhang Bon dia! Si us dic el nom d'Albert Einstein, segur que us ve al cap la imatge d'aquell geni despentinat traient la llengua davant la càmera o la famosa fórmula de la relativitat. Va ser un científic brillant que va canviar la nostra manera d'entendre l'univers, l'espai i el temps. Però més enllà de les seves grans teories de la física, Einstein era un observador brutal de la vida quotidiana. Sabia que, al cap i a la fi, les lleis que mouen els planetes també ens mouen a nosaltres. Per això no és estrany que deixés escrit: «La vida és com anar amb bicicleta. Per mantenir l'equilibri, has de continuar movent-te». Què t'inspira aquesta frase? Com veus la bicicleta de la teva vida? Quina petita «pedalada» podries fer avui mateix per continuar en moviment? Quan s'acaba una època genial com és l'estiu, de vegades ens quedem encallats mirant pel retrovisor. Ens agafa una baixada tremenda tornar a la rutina i a les responsabilitats. És...

Foto de Miguel Á. Padriñán de Pexels Bon dia! Ha arribat el dia! Ha arribat la tornada a l'escola! Avui ha tocat agafar la motxilla, intentar recordar horaris que encara no ens sabem de memòria, descobrir quina aula et toca i veure aquelles cares de son típiques dels primers dies. Doncs a tots vosaltres, us dono la benvinguda! És possible que durant el dia pensis en com ha volat de ràpid l'estiu i en la mandra que fa tornar a matinar, i... és el més normal del món! Però, si ho penses bé, avui estem obrint un llibre que té totes les pàgines en blanc. M'agradaria començar aquesta primera setmana donant les gràcies. Sí, agraint tot el que hem viscut aquests darrers mesos: les rialles, els viatges, les tardes de no fer absolutament res, els amics; fins i tot si no ha estat l'estiu de la teva vida, segur que hi ha alguna cosa per la qual pots donar les gràcies. I fixa't-hi, tot això ja és teu i ningú t'ho treu. Però, saps què? També és moment de donar les gràcies pel...