RELATS DEL MÓN: La vaqueta

Foto de Jan Koetsier (Pexels)

Bon dia

Diuen que un Mestre de gran saviesa passejava pel camp amb el seu deixeble quan es van trobar amb una humil casa de fusta que estava habitada per una parella i els seus tres fills. Tots anaven pobrament vestits, amb roba bruta i trencada. Anaven descalços i l'entorn es notava d'una pobresa extrema.

El Mestre va preguntar a la família com feien per sobreviure, ja que en aquell paratge no hi havia indústries ni comerç, ni es veia riquesa per enlloc. Amb calma, la mare li va contestar:

–Tenim una vaqueta que ens proporciona diversos litres de llet cada dia. Una part la venem i amb els diners comprem altres coses, i l'altra la fem servir per a consum propi. D'aquesta manera, sobrevivim.

El Mestre va agrair la informació, es va acomiadar i se'n va anar. En allunyar-se li va dir al seu deixeble:

–Cerca la vaqueta, porta-la al precipici i empeny-la pel barranc.

El jove va quedar espantat, ja que la vaqueta era l'únic mitjà de subsistència d'aquella família. Però va pensar que el seu Mestre tindria les seves raons i, amb gran pesar, va portar la vaqueta al precipici i la va empènyer. Aquella escena va quedar gravada a la seva ment durant molts anys.

Anys després, el deixeble, culpabilitzat pel que havia fet, va decidir deixar el Mestre, tornar a aquell lloc i disculpar-se amb aquella família a qui havia fet tant de mal. En acostar-se cap a aquell paratge, va veure que ara hi havia arbres, una casa preciosa, un automòbil aparcat i molts nens jugant en un meravellós jardí. El jove es va entristir en imaginar que aquella humil família ho hagués venut tot per sobreviure. Va preguntar per la família que vivia abans en aquell lloc i li van contestar que seguien allà, que no se n'havien anat. Llavors va entrar corrents a la casa i es va adonar que l'habitava la mateixa família d’abans. Aleshores, els va preguntar què havia passat i el pare, amb un gran somriure, li va contestar:

–Teníem una vaqueta que ens proporcionava llet i amb què sobrevivíem. Però un dia afortunat, la vaqueta va caure per un precipici i va morir. En aquell moment ens vam veure obligats a fer altres coses, a desenvolupar altres habilitats que mai no havíem imaginat posseir. Així vam començar a prosperar i la nostra vida va canviar.

• Si fossis el deixeble, hauries empès la vaqueta? Què opines de la decisió del Mestre? Creus que era l'única manera d'ajudar la família?
• Quina és la teva "vaqueta"? Hi ha alguna cosa a la teva vida que et dona seguretat però que, en realitat, t'està impedint créixer o esforçar-te més?
• Com reacciones davant dels canvis inesperats? Has viscut alguna situació en què una cosa que semblava una pèrdua va acabar sent una oportunitat?

Després d'aquesta lectura pot semblar que totes les vaquetes són dolentes, oi? No crec que sigui així, no té res dolent tenir certes seguretats a la vida. Em sembla que aquesta història va un pas més enllà. Al que et convida aquesta història és a adonar-te que, sigui quina sigui la teva situació actual, mai no hauries de deixar de somiar. Però no somiar de qualsevol manera, sinó per assolir una vida plena, una vida amb sentit. Això es tradueix en somnis on no només milloro jo, sinó tot el meu entorn. Somiar una vida millor, ser millor persona, estimar més, perdonar millor, confiar... Digues-me, t'adones que la Quaresma va per aquí? Somiem?

Que tinguis un bon dia.