EMOCIONARI: I marxà la llum

Foto de Alexandro David de Pexels

Bon dia!

Ho confesso, soc una mica friqui de la domotització. Sí, d'aquells aparells que pots posar a casa per poder controlar certes coses com ara llums, endolls, persianes i una infinitat d'aparells electrònics que “fan la teva vida més fàcil”, o això se suposa... I si a tot això li sumes poder controlar per veu aquests aparells electrònics, ja m'ho passo pipa. Doncs bé, ahir tot això va deixar de funcionar. De cop i volta no s'encenien els llums, ni pujaven o baixaven les persianes, ni l'assistent de veu escoltava les meves peticions... tot va deixar de funcionar. Bé, això i molt més, oi? En el meu cas vam estar sense xarxa telefónica fins a mitjanit, no em podia comunicar per WhatsApp, ni mail, ni Insta... ni una trucada o un trist SMS. Res, tot va fallar amb l'apagada.

I aquí em trobo, escrivint aquestes línies en una llibreta, cosa que feia molt de temps que no feia i, la veritat és que m'ha portat molt bons records. En certa manera, sento un cert plaer a poder passar d'aquella pantalla amb milers de pestanyes obertes (així soc), mirant-la durant hores; a poder pensar i escriure sense distraccions ni inputs externs i, sobretot, connectant amb les meves emocions i els meus sentiments ―sí, estic en mode open heart amb vosaltres. Digues-me:

• Com has viscut l'apagada?
• Creus que depens molt de l’electricitat? Què és el que més vas trobar a faltar?
• Alguna vegada has viscut una experiència semblant a la que t'he explicat?

Aquest succés em fa pensar que quan les nostres seguretats fallen ―quedar incomunicat, tancat en un metro o un ascensor o altres coses de més greus― patim. La meva pregunta és: Ets capaç de trobar llum enmig d'aquesta foscor? De vegades costa, però fins i tot en el dolor o la nit més fosca, t'asseguro, que pots trobar aquesta llum o estrella posada per il·luminar la teva realitat; aquesta és la Pasqua que celebrem. Et convido a buscar-la i no parar fins a trobar-la.

Que tinguis un bon dia.