INSPIRA'T amb: Gustavo Adolfo Bécquer

 

Bon dia!

Comencem el dia amb un poema de Gustavo Adolfo Bécquer, un poeta i narrador espanyol del segle XIX, nascut a Sevilla el 1836. Va ser un dels autors més representatius del Romanticisme tardà de la literatura espanyola. La seva obra més coneguda és "Rimas y Leyendas", on expressa de forma íntima i malenconiosa temes com l'amor, el misteri, la bellesa i la fugacitat de la vida. Precisament avui, llegiràs un breu fragment d'aquesta obra que parla d'aquells moments que ens passen com un sospir... Persones, instants, mirades, sensacions…, que arriben sense avís previ, es colen a la nostra vida i, sense adonar-nos-en, ja se n'han anat. Para atenció:

Pasaba arrolladora en su hermosura

y el paso le dejé;

ni aun a mirarla me volví, y, no obstante,

algo a mi oído murmuró: «Esa es».

¿Quién unió la tarde a la mañana?
Lo ignoro; solo sé
que en una breve noche de verano
se unieron los crepúsculos, y… «fue».

Bécquer ens parla d'alguna cosa (o d'algú) que va passar i no va saber veure del tot. D'aquesta sensació que de vegades se'ns queda a la ment i a l'ànima, com una veu que ens xiuxiueja: “aquesta era l'oportunitat… aquest era el senyal… aquest era l'instant”.

• Us ha passat mai?
• Per què creieu que ens passen per alt aquests moments?
• Creieu que és possible viure el dia a dia amb una actitud atenta?

Arriba el bon temps i sembla que alguna cosa màgica pot passar, però podem estar tan distrets dins del nostre món que no arribem a viure'ls, no arribem a veure'ls. Com si la vida ens oferís un regal embolicat en allò quotidià i, per no mirar amb atenció, el deixem passar. Per això, que important és ser present, mirar de debò i deixar-nos sorprendre. Perquè no tot es pot planejar, algunes coses simplement… succeeixen. I quan succeeixen, cal ser-hi, amb els ulls i l'ànima ben oberts, per dir: sí, això va passar. I ho vaig viure. I tu, com vols ser-hi?

Que tinguis un bon dia.