Bon dia!
Avui et presento en Haruki Murakami, un escriptor japonès molt conegut per les seves novel·les, en què barreja realitat i fantasia. El seu estil és molt personal. Molts dels seus personatges viuen entre la soledat, el misteri i la cerca de sentit. No és un autor religiós, però es nota que a cada obra busca el que és invisible a través del que és quotidià. Per això no és estrany que una de les seves frases digui així:
"La perfecció és un miratge, com més t'hi apropes, més lluny sembla estar".
- Què creus que vol dir Murakami amb aquesta frase?
- Has sentit mai que per més que t'esforces per ser “perfecte/a” mai no és suficient?
- Et compares amb els altres buscant aquesta perfecció que sembla que tots tenen… menys tu?
- Creus que els teus errors o ferides et fan menys valuós/a?
Com a cristià et puc dir, des de la meva fe, que la perfecció que Déu somia per a tu no és un filtre, ni un excel·lent, ni un mirall que torna una imatge sense defectes. És la teva vida autèntica, tal com és, amb tot allò que ets i tot el que encara estàs per descobrir. És la teva capacitat d'estimar, d'aixecar-te després de caure, de mirar els altres —i a tu mateix— amb compassió. Digues, quina perfecció somies per a tu? T'animes a somiar-la al costat de Déu?
Que tinguis un bon dia.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies