RELATS DEL MÓN: El rellotger

Bon dia!

Diuen que hi havia un petit poble al capdamunt d'una muntanya, on els oficis eren heretats: el fill del forner feia pa, el del ferrer treballava el metall... En aquest poble no hi faltava de res: hi havia carnisser, metge, picapedrer... i fins i tot un rellotger. Aquest, fill i net de rellotgers, tenia cura dels rellotges de tot el poble, inclòs el de la torre de l'església. Tots els habitants col·laboraven i se sentien necessaris per al bon funcionament del poble.

Un dia va arribar un missatger de la ciutat amb una carta per al rellotger.

—He heretat una casa a la ciutat! —va exclamar amb alegria.

Els veïns, angoixats per aquesta notícia, van anar a parlar amb el rellotger i li van dir:

—Si us plau, no marxis. Qui arreglarà els nostres rellotges?

—Tranquils —va contestar el rellotger—, us prometo que tornaré. Fins aleshores no deixeu mai de posar els vostres rellotges en hora.

Tres dies després, se'n va anar amb tota la família.

Al principi, els veïns, inquiets, vigilaven els seus rellotges, però com que seguien funcionant, van acabar tranquils mentre es deien que el rellotger tampoc era tan important.

Van passar dies, mesos i anys fins que el primer rellotge va començar a endarrerir-se. En veure que no s'arreglava sol, el propietari el va guardar en un calaix. A poc a poc, la resta d'habitants van fer mateix: al principi seguien posant-lo en hora, fins que es cansaven i el guardaven en un calaix. Només va haver-hi una persona que va seguir donant-li corda, ajustant-lo cada dia amb l'ajuda del rellotge de la torre.

Anys després, el rellotger va tornar.

—Trobava a faltar aquest lloc, però he pogut aprendre moltes coses noves —va dir.

Aleshores tots van córrer a buscar els seus rellotges; però, en agafar-los, es van adonar que tots estaven rovellats i irrecuperables .Bé, tots menys un, el que mai va deixar de funcionar, encara que fos malament. Aquest, el rellotger només el va haver de netejar i ajustar-li una maneta.

• Alguna vegada has fet una promesa? La vas complir?
• Has vist trencar una promesa? Quines conseqüències va tenir?
• Quin dels habitants t'identifica més? Els que van oblidar la promesa o el que va mantenir l'esperança?

Diuen que l'espera desespera, però mira, això mateix és el que celebren els cristians el dia de la Pentecosta (que ha estat aquest diumenge passat). La promesa que Déu va fer al seu poble fa milers d'anys i que van veure complerta els primers deixebles. La promesa de l'Esperit Sant, aquell que es quedaria a la terra per transformar cada cor que volgués rebre'l. Un regal que Déu va anar preparant durant molt de temps per donar-lo a tothom. Digues-me, t'agradaria rebre aquesta promesa? Potser només necessites dir amb confiança: Vine, Esperit Sant.

Que tinguis un bon dia.