EMOCIONARI: Resignació

Bon dia!

Portem tota la setmana parlant de l'esperança, així que no podem deixar de banda una altra paraula que podem viure en el nostre dia a dia: la resignació. Una emoció que ens aixafa i ens diu: "Deixa-ho estar, no val la pena lluitar més, rendeix-te" o, en altres contextos: "Toca fer això que no m'agrada gens perquè m'ho manen” o “Em sento obligat a fer-ho per quedar bé o no generar discussions". D'una manera o una altra, segurament tots l'hem experimentada, oi?

• Recordes cap moment així? Com vas sentir-te? Canviaries res si poguessis?

Avui et vull explicar una història real, una que potser ja coneixes o has sentit dir. Una història sobre sant Lluís Maria de Montfort que va passar en un poble anomenat Pont-Château, a França. Resulta que en Lluís Maria feia mesos que treballava amb centenars de persones per construir un Calvari (la muntanya on van crucificar Jesús) d’una grandària considerable en un turó. Va ser un projecte molt ambiciós i de gran envergadura que va mobilitzar prop d'unes 1.200 persones que voluntàriament van lliurar el seu temps i el seu amor a la construcció d'aquell monument de pregària al voltant de la creu de Jesús. Doncs bé, un cop acabat i just un dia abans d'inaugurar-lo, va arribar una ordre directa del mateix rei de França que, influenciat per enveges, no només en prohibia la seva obertura, sinó que ordenava destruir-lo fins als fonaments. Mesos de suor i esperança, a les escombraries en un segon. Què faríeu vosaltres? Possiblement enfadar-vos, renegar, ensorrar-vos o fins i tot plorar desesperadament. I això van fer segurament molts dels qui van ajudar en la construcció, però sant Lluís Maria va fer una cosa totalment diferent. Va reunir la gent i, amb una calma i una pau interior que pocs arribaven a comprendre, els va dir:

«Amics meus, a tots ens agradaria plantar una creu en aquest turó. Se'ns prohibeix. Plantem-la al nostre cor. Déu serà glorificat de la mateixa manera».

T'ho imagines? Tot l'esforç, el temps dedicat, la teva il·lusió i la de tants, de sobte queden demolits i, així i tot, això no t'ensorra perquè al teu interior sents una cosa semblant a la que va sentir Montfort: "Encara que no ho entengui, si confio i tinc esperança, veuré com de tot mal Déu en pot fer sorgir un bé major". Però això demana una confiança gairebé a cegues en aquest Déu que, segons Montfort i tants altres, ens estima infinitament.

Desconec en quin moment espiritual et trobes, però, sigui quin sigui, et convido a preguntar-te: alguna vegada has intentat mirar què t'ha aportat o què ha causat aquell moment de dolor o tristesa passat? Passar del "per què" al "per a què" no sempre resulta fàcil, però sí que és possible. Confia i transforma la resignació en esperança, canvia el dolor d'aquella creu derruïda per una vida ressuscitada, una vida nova i alliberada amb una nova mirada.

Que tinguis un bon dia.