ESPECIAL QUARESMA: Joan 4, 5-42

Bon dia!

L´Evangeli d´aquest diumenge ens presenta la història d´una dona que va canviar la vida de milers de persones. Resulta que Jesús s'asseu cansat al costat d'un pou i demana aigua a una dona d'allà. Arribats a aquest punt ja veiem com Jesús se salta totes les normes socials de la seva època per parlar amb algú diferent i “enemic”, i a sobre dona (recorda que en aquella època les dones tenien els mateixos drets que els esclaus). A partir d'aquí, tenen una conversa molt profunda. La samaritana anava cada dia a treure aigua d'aquell pou perquè sempre tornava a tenir set, i llavors Jesús li ofereix una «aigua viva» amb la qual no tindrà set mai més.

Aturem-nos un moment, per què li parla precisament d'aigua? Perquè, per a aquella dona, anar al pou representava la pesada rutina de la seva vida, haver de buscar constantment alguna cosa per anar fent, per sobreviure. En oferir-li «aigua viva», Jesús li deixa clar de què va el seu missatge: «Amb mi ja no es tracta de buscar pedaços temporals que et deixen igual d'assedegada i buit al cap de poc; es tracta d'una felicitat que t'omple per dins per sempre». Bé, continuem.

La dona, flipant una mica per la proposta d'aquesta «aigua viva», li etziba: «A veure, Senyor, si no tens ni una galleda i el pou és superfondo, d'on treus tu aquesta aigua? Au vinga, dona'm d'aquesta aigua i així no hauré de venir més fins aquí!». I així, en aquest moment, apareix la “drecera”, la solució ràpida per no haver d'esforçar-se més, això tan “immediat” que tant ens agrada, oi? Però llavors, la conversa puja de nivell. Jesús li demostra que coneix tota la seva història personal, els seus errors i les coses que la lliguen, i tot això sense jutjar-la. Ella, al·lucinant en veure que l'entén tan bé, li diu: «Sé que vindrà el Messies; quan vingui, ell ens ho explicarà tot». I Jesús, directament, li diu: «Soc jo, el qui parla amb tu».

Impactada en reconèixer aquest Messies en aquesta veu i per tot el que li ha dit, la samaritana deixa anar el seu càntir a terra —oblidant-se del que havia anat a fer—, s'aixeca i se'n va corrents al poble a explicar que ha trobat algú que li ha canviat la vida i ha posat fi a la seva set. Toca deixar la rutina enrere i començar una vida nova, una amb un sentit diferent, una que es mou per la seguretat de sentir-se estimat i acompanyat en tot moment i en tot lloc.

En realitat, tots tenim set. Set de sentir-nos estimats, d'encaixar, que ens valorin, de tenir una bona vida, de trobar el nostre lloc al món... I per calmar aquesta set, de vegades anem a «pous» que ens sacien al moment, però que al cap de poc ens tornen a deixar buits: xarxes socials, aparentar, comprar, menjar, jugar, relacions tòxiques o per interès; per fer veure que som qui no som; o ens lliguem a hàbits que ens adormen. En bevem, però una estona després continuem tenint la mateixa set.

• Reconeixes cap pou a la teva vida? Reconeixes quina set vols saciar?

Aquest relat de Quaresma et convida a revisar aquests pous que has anomenat o pensat. I, si cal, atrevir-te a deixar anar el càntir per escoltar aquesta veu que t'ofereix una cosa millor i per sempre. T'atreveixes a beure «aigua viva»?

Avui, en el dia Internacional de la Dona, recordem a la samaritana que, amb el seu amor va donar a conèixer Jesús sense por ni inconvenients a ser rebutjada. Potser hem d'aprendre molt de la seva valentia i la seva fortalesa.

Que tinguis un bon dia.