A vegades anem per la vida amb el cor una mica congelat, a la defensiva, sentint que no donem la talla o pensant que ningú donaria un cèntim per nosaltres. Mirar Jesús a la creu és veure algú posant-se al mig per rebre el cop per tu. No és una història de dolor, és l'acte d'amor més extrem de la història per descongelar les teves pors i demostrar-te que la teva vida val la seva. I el millor de tot és que, igual que l'Ana, la història no acaba aquí: aquest nivell d'amor és tan gran que trenca fins i tot la mort. Això és la Resurrecció. Ara pensa un moment en tu, escolta't i respon-te amb sinceritat: quines parts del teu cor desitgen ser descongelades per un amor com aquest?
Bon dia!
Possiblement aquesta sigui una escena coneguda per tothom: l'Ana té l'oportunitat de revertir la seva maledicció (s'està congelant) amb un petó del seu estimat (un "acte d'amor veritable") i, així, salvar-se a si mateixa. Però decideix girar-se i posar-se al mig per salvar la seva germana, rebent ella el cop d'espasa. El més curiós és veure com aquest sacrifici és el que trenca la maledicció (i no el petó de l'estimat). Com diu el ninot Olaf: "Només un acte d'amor veritable pot descongelar un cor glaçat". La creu de la qual tant parlem els cristians per Setmana Santa és exactament això.
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies