RELATS DEL MÓN: Arland Williams

Bon dia!

Avui us porto una història real. El gener de 1982, un avió de passatgers es va estavellar a Washington i va caure a les gelades aigües del riu Potomac. Només sis persones van aconseguir sortir a la superfície i aferrar-se a les restes de l’avió, mentre es congelaven. Finalment va arribar un helicòpter de rescat, va baixar una corda salvavides i la va llançar a un home anomenat Arland Williams. Era el seu bitllet de sortida. Però l'Arland, en comptes de posar-se-la, la va passar a la persona que tenia al costat perquè la pugessin. L'helicòpter va tornar, va llançar la corda a l'Arland un altre cop, i ell la va tornar a passar a un altre. Ho va fer fins a cinc vegades. Quan van baixar la corda per sisena vegada per rescatar-lo a ell... l'Arland ja no hi era. Les forces se li havien esgotat i s'havia enfonsat al riu glaçat. Havia lliurat literalment les seves cinc oportunitats de viure perquè uns altres cinc tornessin a casa.

• Per què creus que algú faria una cosa així?
• En una situació així, quina opció creus que triaries: salvar-te o salvar? Per què?

Costa imaginar per què algú fa una cosa així, tot i que potser hi ha una altra pregunta més de fons o que ens pot il·luminar: podria viure sabent que vaig triar salvar-me a mi en lloc de salvar els altres? I compte, que en una situació així, em sembla que no podem jutjar cap de les dues reaccions. Mireu, quan els cristians observen la creu per Setmana Santa i diuen aquella frase de "Jesús va morir per tu", segurament et quedes amb un "de debò?", això no té cap ni peus… Bé, doncs ara imagina per un moment que Déu existeix. Però clar, per tenir una relació directa, de tu a tu amb Ell, hi ha un requisit: cal ser pur de cor. I siguem realistes, això és dificilíssim, oi? Tots ens equivoquem, som egoistes de vegades, ferim els altres... hi ha "interferències" constants.

El que va fer Jesús en aquella creu va ser exactament el que va fer l'Arland amb la corda: carregar amb totes aquestes interferències (el que anomenem pecat, els errors i el mal de la humanitat, és a dir, els teus i els meus) i esborrar-les per complet. I per a què? Per deixar el canal net. Perquè poguéssim relacionar-nos amb Ell sense filtres, sense sentir que no estem a l’alçada, només per pura voluntat i desig lliure.
Sabent això, et convido a pensar si hi ha una part de tu a la qual li agradaria creure en aquesta possibilitat. Si és així, no cal que facis res de l'altre món; simplement, tanca els ulls un moment i digues-li per dins: "Hola, soc aquí. Vull conèixer-te".

Que tinguis un bon dia.