RELATS DEL MÓN: L'anell del rei

Bon dia!

Explica una antiga llegenda que un rei va reunir els savis de la seva cort i els va fer una petició molt estranya:

—Vull que em fabriqueu un anell que amagui un missatge secret. Ha de ser una frase molt breu, per llegir-la en els meus moments de més desesperació, quan senti que no hi ha sortida i el meu regne estigui a punt de caure.

Els savis, després de rumiar-ho molt, li van lliurar un anell senzill amb un paperet doblegat a l'interior.

—No l'obris fins que sentis que és el final —el van advertir.

Anys després, el regne va ser envaït. El rei va haver de fugir a cavall, completament sol, perseguit de prop pels seus enemics. Va arribar a la vora d'un precipici. No tenia escapatòria. Sentia els cascs dels cavalls acostant-se. Llavors, va recordar l'anell. El va obrir i va llegir la petita frase: «Això també passarà».

De sobte, una estranya calma el va envair. Es va adonar que el pànic no li servia de res. Es va amagar amb audàcia en un forat de la roca, els enemics van passar de llarg sense veure'l i, finalment, va salvar la vida. Curiosament, temps després, quan va recuperar el seu regne i tots celebraven una gran festa en honor seu, un savi se li va acostar i li va dir:

—Majestat, torni a llegir l'anell.

El rei el va llegir:

—«Això també passarà».

Llavors el rei va entendre que aquell anell li havia servit per no enfonsar-se en la misèria, però també era ara una advertència per no creure's el centre de l'univers en l'èxit.

• Quina emoció o sentiment es desperta en tu en escoltar: «això també passarà»?
• Alguna vegada has sentit que un problema era la fi del món i, mesos després, et vas adonar que no n'hi havia per a tant?
• Què et dius a tu mateix en els moments de dificultat?

Aquesta frase no deixa de ser desconcertant, no creus? D'una banda, saber que el dolor, l'ansietat, el fracàs o qualsevol mal moment tenen data de caducitat dona molta esperança i alleujament. Però de l'altra, pensar que quan tot va bé arribarà el dia en què no... això incomoda o pot generar un cert estrès. Així que la pregunta que et llanço és: on diposito la meva esperança si al final tot passa?, o és que hi ha alguna cosa que sigui permanent i bona?

Suposo que és un fet evident que, per als cristians, aquest terra ferma quan tot es mou o desapareix és Jesús. Un resum d'aquesta esperança és la que s'expressa al Salm 18 (un dels llibres de la Bíblia situat a l'Antic Testament):

T'estimo, Senyor, força meva!
Senyor, ets roca i muralla que em deslliura;
Déu meu, penyal (lloc rocós de dificil accès) on m'emparo,
escut i baluard, força que em salva!

Et convido a revisar quina és o quina serà la teva roca, el teu refugi, el teu amagatall o la teva salvació en el teu dia a dia i, sobretot, quan les forces et flaquegin de debò.

Que tinguis un bon dia.