Bon dia!
En aquesta Setmana Laudato si', us proposo una paraula que és fonamental per entendre per què els cristians parlem tant de cuidar el planeta. Aquesta paraula és «encarnació».
Encarnar-se significa fer-se carn, fer-se matèria. I què hi té a veure això amb cuidar el planeta o amb la Setmana Laudato si'? Et convido a estar atent i a veure què passa quan ajuntem l'encarnació de Jesús amb la Creació.
Imagina't per un moment que Déu no existís. Fins i tot en aquest cas, cuidar la Terra ja seria la tasca més important de les nostres vides, simplement perquè és allò que ens dona oxigen, ens alimenta i ens sosté. És una qüestió de supervivència. Ara bé, posem per cas que Déu existeix i que ha creat tot això. La perspectiva canvia: cuidar la Terra es converteix en un acte d'agraïment. És com quan algú a qui aprecies molt et fa un regal valuós; no el maltractes, el cuides per donar-li les gràcies.
Finalment, imagina't que aquest Déu no només crea la Terra, sinó que s'encarna i es fa humà. Sí, aquesta és la visió cristiana, una visió en la qual creiem que Déu no es va quedar al marge de la seva creació enviant instruccions des de lluny, sinó que es va fer un de nosaltres. Va caminar pel mateix terra que trepitgem, va beure aigua dels nostres rius i va respirar el nostre aire. En el llenguatge espiritual, diem que, en entrar en contacte directe amb el món, tot allò que va tocar va quedar d'alguna manera purificat i es va transformar en quelcom sagrat. Aquesta aigua i aquest aire es van introduir en el gran cicle de la vida del nostre planeta i continuen aquí, circulant. La natura no és només un magatzem de recursos; és un lloc que ha estat habitat per la divinitat, un lloc sagrat.
- Què significa per a tu que una cosa sigui sagrada?
- Us havíeu plantejat mai aquesta relació entre l'encarnació de Jesús i la Creació?
- Canviaria la teva manera de tractar l'entorn, i fins i tot les persones que t'envolten, si de debò fossis conscient que hi ha quelcom sagrat en tot això?
El lema de la Setmana Laudato si' ens demana passar a l'acció, i la primera acció profunda és canviar la nostra mirada. No cuidem el medi ambient només per civisme o per evitar un problema climàtic; ho fem perquè el terra que trepitgem té una dignitat immensa. Avui, quan surtis al carrer, respiris profundament o simplement obris l'aixeta, recorda que formes part d'alguna cosa molt més gran. Digues-me, què passaria si tractessis la Creació com si fos quelcom sagrat? T'animo a provar-ho.
Que tinguis un bon dia.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies