Bon dia!
Avui, 15 de maig, és sant Isidre Llaurador, patró de Madrid, on tenim una de les nostres escoles gabrielistes. Sant Isidre no era un gran filòsof ni un guerrer; era un treballador del camp, algú que sabia perfectament què era doblegar l'esquena i, sobretot, esperar amb paciència que la terra donés fruit al seu temps, sense presses. En el vídeo que acabem de veure, aquell minut davant del microones sembla etern. Tot i això, el protagonista fa una cosa increïble: escolta el ritme ocult en aquell soroll molest i es posa a tocar la bateria. Converteix una espera avorrida en un moment de creació pura. És capaç d'escoltar una veu on els altres només senten un soroll.
- Com reacciones quan una cosa no surt «al moment» o has d'esperar sense poder fer servir el mòbil?
- Creus que el soroll constant de les notificacions ens impedeix escoltar la nostra pròpia «música interior» o el ritme d'allò que realment ens apassiona?
- Què passaria si avui, en lloc de queixar-te per un moment d'espera, intentessis buscar què et volen dir Déu o la vida en aquest silenci?
Si Madrid celebra avui un home senzill com sant Isidre, és perquè ens ensenya que la santedat i la grandesa es troben en la quotidianitat, en saber trobar el sentit fins i tot quan sembla que no passa res. Digues-me: quan sembla que el rellotge de la teva vida s'ha aturat, que no passa res i et toca esperar, et quedes en el bucle de l'avorriment o t'atreveixes a escoltar aquesta veu que et convida a aixecar-te i fer una cosa diferent?
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies