INSPIRA'T amb: L'encíclica Magnifica Humanitas

Bon dia!

Imagineu que algú amb molta influència vol deixar anar un missatge d'aquells que et trenquen els esquemes i et fan replantejar les coses. Avui dia, segurament faria un directe massiu, penjaria un vídeo viral o obriria un fil llarguíssim a les xarxes socials perquè arribés a tot arreu. Doncs bé, en el llenguatge de l'Església, quan el Papa vol llançar un missatge urgent i global per a tota la humanitat, publica el que s'anomena una encíclica. Recentment, el Papa Lleó XIV ha publicat la seva primera encíclica, anomenada «Magnifica Humanitas», que aborda temes de gran actualitat com la tecnologia, la intel·ligència artificial i allò que ens fa ser realment humans. Aquest document no és només per a la gent religiosa, sinó que és més aviat un manifest obert a qualsevol que tingui ganes d'aturar-se a pensar sobre coses com aquesta:

«La velocitat i la senzillesa amb què és possible obtenir indicacions [...] simplifiquen les nostres vides, però també poden acostumar-nos a delegar massa i a buscar respostes ràpides, afeblint el judici personal i la creativitat».

Aquest fragment alerta sobre dos perills de l'ús de la IA. El primer perill és delegar massa passant-li el mort a un altre, en aquest cas, a un algoritme. I el segon, perdre el «judici personal», és a dir, apagar la teva pròpia capacitat de pensar, de tenir criteri propi per decidir per tu mateix què està bé, què està malament o què és el millor en cada situació.

• Per què creieu que el Papa dedica el seu temps i esforç a escriure una encíclica?
• Creieu que la IA us simplifica la vida? De quina manera?
• Heu experimentat algun d'aquests perills després d'utilitzar la IA repetidament? T'has preguntat alguna vegada si et pren judici personal, creativitat o altres coses?

Avui dia pots demanar-li a una IA que escrigui una carta d'aniversari superemotiva al teu millor amic, que et generi una imatge artística per regalar a algú, o fins i tot que et redacti un missatge per deixar-ho amb la teva parella perquè no saps com dir-l'hi. El resultat serà impecable. Un text sense faltes d'ortografia, supercorrecte, amable i amb les paraules exactes. Però... i el cor? On són el teu cap i els teus sentiments, aquí?

Segurament aquesta és la gran diferència entre la intel·ligència artificial i la intel·ligència humana. La IA sap parlar correctament perquè processa dades a tota velocitat, però només tu saps parlar amb el cor i amb el cap. Una màquina no té les teves vivències, no sap com et tremola la veu quan sents nervis, ni coneix les bromes internes amb els teus col·legues. Si deixes les teves emocions a una màquina, acabes silenciant la teva pròpia veu. Deixes que un algoritme senti i decideixi per tu. I et perds allò més «magnífic» de la teva humanitat: la teva capacitat d'equivocar-te, de sentir, de crear i d'estimar a la teva manera. Recorda això: el món necessita la teva veu real, amb els teus dubtes, les teves imperfeccions i, sobretot, amb la teva identitat i criteri.

Que tinguis un bon dia.