INTUÏCIONS: Canvi de mirada

Bon dia!

Avui l'Azahara i la Fanny, professores d'ESO de l’Escola Sant Gabriel de Viladecans, ens comparteixen aquesta reflexió:

Durant aquestes setmanes, els alumnes de 2n d'ESO del Col·legi Sant Gabriel de Viladecans han fet un viatge intens i, sobretot, molt humà. La pel·lícula A Silent Voice els ha servit com a punt de partida per mirar el món amb uns altres ulls: els de les persones amb discapacitat auditiva. I, de mica en mica, han descobert que allò que per a molts és “normal” —parlar, viatjar, demanar informació, fer amics nous— pot convertir-se en un autèntic laberint quan la comunicació no és accessible.

Han investigat sobre els diferents llenguatges de signes que existeixen, tant a l’Estat com arreu del món. A Espanya conviuen el LSE (Llengua de Signes Espanyola) i el LSC (Llengua de Signes Catalana), però fora d'aquí, n’hi ha desenes més: ASL, LIBRAS, LSF, JSL… cadascuna amb la seva pròpia gramàtica, cultura i manera d'entendre el món.

I aquí ha arribat una de les grans sorpreses del projecte: descobrir que no existeix una llengua de signes universal. Que, en lloc de facilitar la comunicació, aquesta diversitat pot afegir encara més barreres, com per exemple, per a una mateixa llengua, tenir-ne diferents de signes (espanyola, mexicana, argentina...). Que una persona sorda pot viatjar a un altre país i sentir-se tan perduda com algú que no entén l'idioma oral. Que allò que per a molts és tan senzill com “parlar amb algú de fora” pot convertir-se en un mur inesperat.

Però també han après que la comunicació no és només parlar: és expressar, sentir, mirar, interpretar. I aquí és on han brillat. Han après a interpretar cançons en llengua de signes, a posar-hi ritme, emoció i intenció. Han descobert que comunicar-se amb les mans no és només fer gestos: és donar veu al silenci, és obrir portes, és fer que algú que sovint queda aïllat pugui formar part del grup.

La inclusió no és un detall, és una responsabilitat compartida.

I si alguna cosa queda clara després d’aquestes setmanes és que, quan entenem com es comunica algú, també entenem una mica millor com viu, què necessita i com podem fer-li el camí més fàcil.

• Has intentat mai comunicar-te amb algú que no parla el teu mateix idioma o llenguatge? Us vau entendre bé?
• Quins murs invisibles creus que hi ha al nostre propi pati o a l'aula que silencien alguns companys?
• Quin petit gest podries fer avui perquè ningú del teu entorn se senti aïllat o fora del grup?

Escoltar la veu de l'altre és mirar-lo de debò, aprendre d'ell i adaptar-se per amor. El lema d'aquest curs ens recorda que la nostra responsabilitat compartida és viure junts acceptant les nostres virtuts i limitacions, i veient com aquestes virtuts es converteixen en ponts per a les limitacions dels altres, i viceversa. Aquesta és la vida d'una comunitat, aquesta és la vida que Jesús i nosaltres us convidem a viure. Una vida en què pots descobrir allò que no em cansaré mai de repetir:

Ets única. Ets únic. Ets aquí per al bé de molts, ja ets un regal per a tots nosaltres perquè, sense tu, tot seria diferent. Dono gràcies a Jesús per la teva vida i per l'immens bé que ets, encara que ara mateix no ho vegis. Un bé que s'inicia amb una mirada, com han descobert aquests alumnes de Viladecans, una mirada que transforma. Gràcies per compartir amb tots nosaltres la vostra experiència.

Us deixo el vídeo que han gravat alguns alumnes cantant amb llengua de signes:

Que tinguis un bon dia.