Bon dia!
Acabem d'escoltar el Tito, algú que es juga la vida cada dia en la immensitat i la foscor del mar per rescatar persones que fugen buscant un futur millor. La seva experiència ens sacseja i ens fa tocar de peus a terra de cop. Pensant en tot el que ens acaba de compartir, us convido a prendre-us un temps per pensar en això:
- Què se us remou per dins quan escolteu que nois de la vostra edat creuen el mar de nit, jugant-se la vida en una pastera?
- En Tito diu que, enmig de l'oceà, la vida d'aquestes persones depèn directament del seu equip. En el vostre dia a dia, de qui depèn que avui sigui un bon dia per als qui us envolten?
- Davant les injustícies amb què us trobeu (a classe, al barri, a les xarxes socials), sou dels que aparten la mirada o dels que intenten fer alguna cosa?
El Tito tanca amb un desig immens: tant de bo no calgués rescatar ningú mai més. Aquesta és l'esperança cristiana, la de construir junts un món més just on ningú s'hagi de llançar al mar per poder sobreviure. Però, mentre arriba aquest dia, ens toca arromangar-nos i ser nosaltres mateixos la font d'aquesta esperança. Un bon recordatori ara que arriba l'estiu i sembla que desconnectem de tot, no creus? Per això avui et convido a no posar la teva empatia en mode avió. No t'oblidis dels qui més ens necessiten. Sigues llum en aquesta foscor de què parlava el capità, atreveix-te a ser la veu dels qui no en tenen i, sobretot, no apartis mai la mirada davant la injustícia. Ho intentaràs?
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies